Ja sé que el títol d'aquest article resulta com a mínim sorprenent. A mi també m'ho va semblar quan el vaig llegir. Poden ser benaurats els que ostenten el poder? Segons Carlos Alberto Libâno, sí. Libâno és més conegut com a Frei Betto. Segur que el nom us serà familiar, perquè va ser col·laborador del president Lula. Es tracta d'un dominic nascut a Belo Horizonte (1944), vinculat a la teologia de l'alliberament. Ha treballat en la pastoral obrera i ha dut a terme una notable activitat periodística. Juntament amb Leonardo Boff va publicar Mística i espiritualitat (1996). Ofereixo al lector algunes de les benaurances del poder, que es troben en un llibre d'escrits escollits, titulat Sabores y saberes de la vida (2004). El títol original és Gosto de uva. Tradueixo del portuguès. 1. Benaurats els que governen amb el cor curull d'humilitat, servidors públics d'anhels, drets i utopies. 2. Benaurats els que governen conspirant a favor de les majories, restant als poderosos privilegis i honors. 3. Benaurats els que governen en favor del bé comú, indiferents a la pròpia imatge i gens temorosos de l'ira dels seus enemics. 4. Benaurats els que governen escoltant, i signen decrets sense tacar amb sang el paper. 5. Benaurats els que governen treballant en equip, de manera democràtica i conjunta. 6. Benaurats els que governen deixant-se governar pel sentit comú de la població, invulnerables als corruptors i als oligarques. 7. Benaurats els que governen en favor dels drets humans, lliures de l'opaca lògica dels pressupostos, el secret més ben guardat. 8. Benaurats els que governen en favor de la pau i del plaer de viure, lluitant contra la violència i reduint les desigualtats. 9. Benaurats els que governen mantenint-se fidels a les promeses fetes. 10. Benaurats els que governen sense addicció al poder, fent de la seva vida un sagrament de servei als més necessitats.

Déu els recompensarà amb la plenitud del seu amor.