‘Habla pueblo, habla'

Dubtava, a l'hora del títol, entre: La conxorxa dels enzes, Cornuts i pagar el beure o Clams d'ase no arriben al cel. I també em venia al cap un fragment de Noè, poema de Pere Quart, a Terra de naufragis. Quan el vell senyor almirall, tip de tants xàfecs i malalt de claustrofòbia dins l'Arca mítica, s'adreçava a Iaveh per explicar-li la feinada que li vindria, després de la tempesta, li ho deia així: “Caldrà refer els conreus / i escarrassar-se: / Som quatre gats malavinguts/ i me n'estic veient una muntanya...”

Si he triat la lletra de l'himne del partit de l'ara beatificat –i mira que me'l van crucificar!– Adolfo Suárez és perquè va ser ell qui va encapçalar el procés que havia de portar la Constitució i una transició que uns quants aduladors en nòmina van qualificar –i continuen qualificant– de modèlica. Els que ara manen són fills, biològics o adoptats, d'aquella crida al poble perquè hi digués la seva: Habla, pueblo, habla. Amnèsics o frívols (i frèvols), els hereus de tot allò, que ara governen, tot i que els put l'alè per un excés de corrupció, han negat a segments importants del pobre que suara invitaven a parlar, en nom precisament d'una Constitució que naixia, teòricament, com una crida solemne, categòrica, a la paraula lliure, a l'expressió democràtica dels anhels col·lectius. Crec que han perdut el nord i l'oremus, per més que siguin tan de missa.

La meva lectura és que Rajoy i la seva corona d'espines (Wert, Montoro, Mato, Fernández, De Cospedal, Báñez, etc.) s'han ficat de peus a la galleda. I que seria poc rendible posar-se a plorar perquè el teu equip ha perdut el matx, amb l'àrbitre (i la totalitat del comitè, sí, nacional-nacional d'àrbitres) tenia ordres d'impedir el triomf del nostre equip.

I ara, què? Fer cas al poeta: “Caldrà refer els conreus i escassar” i evitar de caure en el parany de creure'ns que som “quatre gats malavinguts”.

Un poble que celebra any rere any la seva festa en l'aniversari de la desfeta del 1714 no es pot arronsar ara i creure superior un adversari indigne i que fa trampes.