Avui és festa
Tarradellas
La seva talla política és la d'un gegant
Estrictament confidencial, la correspondència entre el president Tarradellas i l'escriptor Rafael Tasis editada per Francesc Foguet, ofereix una nova oportunitat de “sentir” els arguments i les dèries de l'home que va encarnar la restauració de la Generalitat. Aquella restauració va comportar, això sí, l'acceptació del nou ordre a l'Estat espanyol i va resultar una solució original per contradictòria: Tarradellas, símbol dels governants catalanistes de la República, esdevenia president de la Generalitat en un estat que havia restaurat la monarquia. L'operació posava el llegat d'ERC, el partit de Tarradellas, entre els engranatges que desplegava la nova monarquia constitucional. Aquesta maniobra, juntament amb la de legalitzar el partit comunista, va fer de Suárez l'artífex creïble del trànsit del franquisme a la democràcia. Passades les eufòries del retorn de Tarradellas, però, el discurs catalanista dominant ha tingut tendència a desentendre's del seu llegat. Josep Benet, des de l'esquerra comunista (o montserratina, per dir-ho a l'estil Tarradellas) el va atacar amb virulència viperina en un gros volum. I a l'altra banda, Pujol tenia menys química personal amb aquell home que la que deuen tenir-se Mas i Junqueras. Josep M. Bricall ha recordat com Tarradellas qüestionava el famós “fer país” pujolià dient “però per què volem fer el país, si ja el tenim? No es tracta de fer-lo, es tracta de governar-lo”. No em sembla pas que aquest debat hagi perdut actualitat. L'arrel republicana afrancesada el feia parlar de ciutadans més que de catalans i evitar missatges divisionistes des de la presidència de la Generalitat. Ell va salvaguardar amb un fil de legitimitat democràtica (com si fos un rei exiliat) la institució. Tarradellas devia sentir sovint –a l'exili francès– la temptació de L'état, c'est moi que també patia el seu admirat De Gaulle. Tant li fa, en la nòmina de presidents de Catalunya, la talla política de Tarradellas és la d'un gegant. D'un gegant amb berrugues, però d'un gegant. Cal avaluar-lo i reavaluar-lo.
