Opinió

Sofistes i manipuladors

El senyor Rivera és el rei de l'ardit lingüístic en la societat que no es pren la molèstia d'entendre Sòcrates

Per a la majoria de capsigranys que pul·lulen pels mitjans de comunicació, les universitats i els cercles de poder (real o imaginari), Sòcrates és una figura de la qual han sentit tocar campanes, però amb prou feines s'han molestat a treure el nas damunt de les paraules que en boca seva hi van posar Plató o Xenofont.

Tanmateix, el seu estudi és completament útil passats més de 2.300 anys. La seva veu continua sent viva i fa més falta que mai en una societat abocada a l'estultícia i la permanent crisi de valors. Malauradament, a Sòcrates també se l'ha malinterpretat, com a Jesús, Buda i tants altres. Han regirat les seves dites perquè prenguessin els significats que convenien a l'interessat de cada època.

D'aquests manipuladors ja ens en prevenia Sòcrates quan ens parlava dels sofistes d'aleshores (encara avui ben vigents). Els sofistes eren professors de retòrica i d'eloqüència, dues virtuts extraordinàries si es fan servir bé, però que en les seves mans esdevenien i esdevenen armes perilloses.

El sofista no només es vanta de saber molt (tot i guardar-se prou de dir els límits del camp d'aplicació del que sap), sinó que a més és la persona que mitjançant l'art retòric que ha après sap manejar el discurs de manera que convenci ràpidament l'interlocutor d'allò que l'orador el vol persuadir. Tant se val si el que diu és cert o no. Farà servir el virtuosisme de la seva paraula per convèncer.

El sofisme no és retòrica. El sofisme és el reguitzell de paraules buides que tenen la voluntat de transformar la informació en desinformació, o que simplement exposen una simple i mesquina propaganda, sovint girant el raonament de tal manera que allò que el sofista manipulador diu acabi sent tota la realitat.

Un expert en la matèria és el senyor Albert (o Alberto?) Rivera. El rei de l'ardit lingüístic en la societat que no es pren la molèstia d'entendre Sòcrates. Podríem fer una relació exhaustiva de tots els disbarats, mentides, exabruptes anticatalans i manipulacions que ha arribat a dir d'ençà de la seva entronització en política. Però no ho farem per respecte al lector. Tot allò que provoca vòmit val més evitar-ho. Tanmateix, com a exemple del sofista baratet que ens venen com a gran orador, vet ací un parell de les seves dites maules.

El sENYOr Rivera fa servir un mantra que es pensa que a base de repetir-lo esdevindrà veritat. Referint-se a la independència de Catalunya, sempre ens engalta a tall d'amenaça: “Trencar amb Espanya és sortir d'Europa.” Per molt que ho asseguri, ell no ho sap, i no ficaria mai la mà al foc per garantir-ho. I en el cas hipotètic que això passés, a la majoria dels independentistes ens és ben igual: potser fins i tot ens farien un favor. De fet, m'agrada més Suïssa que molts països d'aquesta Europa tan falsa i deslleial.

L'altre intent manipulador amb el seu llenguatge assertiu i veloç, fruit d'una tècnica oratòria força simple, és quan parla sobre un referèndum que en aquest moment de la comèdia ja no cal repetir més. Diu el sofista Albert: “Un referèndum obre una situació molt complexa: per què no un referèndum per província? Per què no dintre de Catalunya, una província sí i una altra no?”

Doncs perquè, senyor impostor, Catalunya és una nació de ple dret, encara que se li negui. No emboliqui la troca amb la finalitat de crear confusió als qui tenen la santa paciència d'escoltar-lo. Vostè i la seva camarilla de mentiders carregats d'odi són els hereus dels que per la força de les armes van desitjar i encara desitgen la destrucció de la nostra nació. Dels qui ja ens la van trossejar primer amb el Tractat dels Pirineus i posteriorment (i intencionadament) partint-la en províncies. Vostès són els qui menyspreen constantment la nostra llengua que encara pateix descrèdit i intents de destrucció. Vostès són els tergiversadors que mentre criden embogits “Tres per cent!” reben subvencions i suports de misteriosos simpatitzants. Per tots vostès, aquest hauria de ser un dels primers lemes del nostre nou país: “Sòcrates a les escoles i falsaris a l'infern.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.