Dilluns foren honorats els voluntaris catalans que caigueren fa cent anys, a Somme, en una de les batalles més cruentes de la Gran Guerra. Eren cinquanta xicots enquadrats en la legió francesa. Ho recorda una placa a Belloy-en-Santerre. La gesta d'aquells herois fou reconeguda per la Mancomunitat i l'Ajuntament de Barcelona. L'homenatge que reberen ja acabada la contesa ha estat reblat ara per la República Francesa i la Generalitat. Esdevingueren un mite per al catalanisme d'entreguerres. Havien abraçat la causa progressista europea amb l'esperança que, a canvi del seu sacrifici solidari, rebria suport la causa de l'emancipació catalana. No fou així. Però aquesta història insuflà dignitat en la consciència col·lectiva catalana. Ho prova que el 1930 s'estrenés La Legió d'Honor, amb música de Martínez Valls i text de Víctor Mora. Enaltia els símbols d'una catalanitat ferma i generosa, representada pels que lluitaren pels valors d'una França democràtica. Aquesta obra arrelà en la memòria musical patriòtica. El record s'esvaí, enfosquit pel franquisme embrutidor. Algunes persones, però, resistiren l'envestida. La mort de Mariona Bagués, aquesta setmana, ha rememorat viatges amb amics en què entonàvem plegats cançons i sardanes. Tenia sensibilitat i talent per evocar els signes emocionals de la pertinença a una comunitat cultural mobilitzada. Era lectora fundadora d'aquest diari i de tota la premsa genuïna en llengua catalana. Cal honorar les persones conseqüents de fa cent anys i d'ara.