De petit havia sentit a parlar del gran aiguat de l'any quaranta. Es pronunciava amb un respecte reverencial fins i tot en ciutats acostumades als aiguats. El perquè es pot comprendre quan repasses l'alta mortalitat que va provocar en terres catalanes i les xifres de litres
per metre quadrat que van caure en només tres dies. A Olot el Fluvià va fer de les seves i a Girona el Ter va venir com no ho havia fet mai en temps moderns i de retruc l'Onyar i el Güell van fer molt de mal emportant-se el pont de Can Vidal, on va morir l'alferes Huarte que va donar nom a un altre pont, ara passera, que uneix el carrer del Carme i la plaça del Mercat. Va ser el gran aiguat que va arribar l'any després d'acabada la guerra, en plena misèria. Va ploure sobre mullat.