Política

JOAN LUENGO

CAP DE LLISTA D'EN COMÚ PODEM PER GIRONA

“Per avançar no es poden posar condicionants”

Assenyala la pèrdua d’oportunitats de Catalunya i també de l’Estat pel fet d’imposar límits

Aposta per fer tots els pactes possibles per aïllar l’extrema dreta

Els demana fer política i “no teatre”

Hem invertit molt en el TAV i hem desinvertit en rodalies, el tren convencional, que està en una situació precària
Volem forçar el PSOE a governar cap a l’esquerra, perquè ha demostrat que li tremolen les cames amb polítiques d’esquerres
L’únic partit estatal que aposta pel referèndum és Units Podem, tot i que li pugui costar algun vot; són els aliats estatals

Fem l’entrevista a la plaça Major de Banyoles, capital de la comarca del Pla de l’Estany, i consistori en què Joan Luengo (Banyoles, 1988) ha estat regidor ecosocialista per ICV durant vuit anys. Al setembre va anunciar la seva retirada de la política municipal i argumenta la seva candidatura al Congrés com a cap de llista a Girona d’En Comú Podem dient que vol frenar un govern de dreta i extrema dreta que “nega tots els valors” en què creu.

Demanàveu un debat al territori. Catalunya és la prioritat d’aquestes eleccions?
És evident que al Congrés tens una responsabilitat nacional, però al cap i a la fi estàs escollit per un territori i el que reclamem a la resta de forces és debatre sobre tot, però també sobre temes territorials. A les comarques gironines tenim prou qüestions que tenen responsabilitat al Congrés per poder debatre. Crec que en aquests darrers anys la política s’ha basat en un gran tema i ha oblidat la política petita, la del dia a dia, i és el que anem a reclamar.
Aquesta política del dia a dia, en què la concreteu?
Parlem d’infraestructures en dos grans temes. Primer, rodalies, el tren convencional, que està en una situació precària. Hem invertit molt en el TAV i hem desinvertit en el tren que fa servir tothom. Quant al baixador del TAV a l’aeroport de Girona, no hi estem d’acord perquè creiem que tècnicament no és gaire rendible, i prioritzar el TAV abans que el tren de rodalies no ens sembla correcte.
Què proposeu per connectar l’aeroport de Girona?
L’opció número u és connectar l’estació de Girona amb l’aeroport de Girona, a Vilobí d’Onyar, amb busos llançadora elèctrics que siguin molt continus o fins i tot una llançadora amb l’aeroport del Prat. És factible i és rendible abans que haver de fer un ramal. Aquest, però, és un tema que no només hem d’abordar en clau política, sinó amb les associacions d’empresaris, de turisme… Cal fer un gran acord de com l’aeroport de Girona pot tenir un futur millor. Que s’acorda que sigui la quarta pista de l’aeroport del Prat? Podem acceptar-ho, sempre que això tingui un benefici per al territori. Crec que el millor que podem fer, però, és debatre entre tots quina és la millor opció.
Quins altres temes territorials teniu en l’agenda?
Sembla que cada cop que hi ha eleccions tothom demana desdoblar l’N-II. Vull recordar que el 2021 s’acaba la concessió amb Abertis de l’AP-7. Per tant, serà de gestió pública i ja tindrem carretera de quatre carrils que va de nord a sud de les comarques gironines lliure. Què fem amb l’N-II? El que hem de fer és desdoblar aquells trams que estan iniciats, que bàsicament són entre el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà. I a la resta de l’N-II, el que hem de fer és millorar la seguretat i convertir-la en un gran eix entre les comarques i els municipis. És evident que hi ha alguns sectors, i estic pensant en Bàscara, per als quals hem de trobar una alternativa que no passi pel mig del municipi. L’N-II ha de ser una gran ronda amb seguretat, amb millores d’accés a diversos nuclis. Però sobretot basar-nos en la idea que l’AP-7 s’ha de convertir en l’eix vertebrador del transport.
Es reivindica l’N-II a Girona perquè és l’obra de la seu.
El tram de Fornells a Maçanet de la Selva ha tardat 18 anys. I el Maçanet-Tordera no es farà totalment, sinó a trossets.
És desídia de Madrid?
És la millor manera de fer electoralisme, de vendre que has fet alguna cosa. Quan fas polítiques socials o ambientals, costa molt que es vegi el resultat. En canvi, ferel TAV o carreteres o projectes faraònics té una repercussió molt més directa. També ho veiem a escala municipal. En aquests últims quinze dies, tothom s’ha posat a pintar, a asfaltar, a arreglar voreres…
Quina és la solució d’En Comú Podem per a Catalunya que centra el 28-A?
Hi ha un pol format per ERC i Junts que diu ara que aposta pel referèndum i el diàleg quan fa quatre dies deia que anava a Madrid a bloquejar; per tant, la credibilitat que els donem és bastant poca. El que estem dient, i no hem canviat cap punt, és que som l’únic partit que tenim un referent a escala estatal que aposta pel referèndum. Units Podem a la resta de l’Estat, tot i que li pugui costar algun vot, ho està dient, i per tant som els únics que tenim aliats a escala estatal. És evident que aquesta situació només s’ha de desencallar amb un referèndum real, efectiu, pactat, amb condicions, amb pregunta clara, concreta i concisa. Mentre estem negociant tot això, el govern català i el govern espanyol han d’anar seient i dialogant, sense condicionats. Quan un negocia sindicalment, davant la patronal o l’empresari, no li pot posar condicionants, pot pactar allò en què estan d’acord i allò en què no, però no es poden posar línies vermelles per poder avançar. Perquè si comencem a posar línies vermelles, no avançarem gens. Catalunya, en els últims tres anys, ha perdut moltes oportunitats per voler posar línies vermelles. I l’Estat també ha perdut oportunitats amb Catalunya per voler posar línies vermelles. I el diàleg es basa en això, a anar parlant i anar pactant en allò en què estem d’acord i en desacord.
Falta cultura del diàleg?
Tothom està permanentment en campanya. I s’ha de governar i seure a parlar, independentment del que s’hi pugui guanyar electoralment. En política, hi ha decisions que al seu moment no agraden a tothom. Vinc de la política municipal, i és molt dura, perquè el ciutadà t’interpel·la directament i, per tant, hi ha decisions que prens que saps que són bones, però que en aquell moment no es valoren, i després el temps t’acabarà donant la raó.
No es poden comparar amb altres eleccions espanyoles, perquè el context social i polític és molt diferent, sobretot el votant català. En quina clau votarà?
Aquestes eleccions no són només complicades per la situació que viu Catalunya, sinó perquè també hi ha molts altres inputs. El PSC és un partit que s’anomena d’esquerres que està dient que vol pactar amb Ciutadans, i cal veure com això l’afectarà. I hi ha un partit molt perillós que és Vox, que el que fa, per primera vegada, és dividir el vot de dretes en tres.
Seríeu partidaris d’un front d’esquerres al Congrés per frenar l’extrema dreta?
Farem tots els pactes possibles per aïllar l’extrema dreta. Això vol dir no pactar amb aquelles forces polítiques que governin directament o indirectament amb Vox.
Quin ha de ser el paper d’En Comú en un front d’esquerres?
Volem forçar el PSOE a governar cap a l’esquerra, perquè ens ha demostrat que en certs moments, quan ha de fer polítiques d’esquerres, li tremolen les cames. No ha limitat el lloguer, per exemple. És la primera mesura que farem al govern. Cosa que sí que ha fet Macron a França. Pedro Sánchez no ha derogat les dues reformes laborals, ni la del PP; una reforma que tant de mal està fent als treballadors, però sobretot a les dones. Quan més força tinguin En Comú Podem i Units Podem, més capacitat tindrem per poder incidir en les decisions que prenguin.
Com veieu l’entrada a escena del Front Republicà?
No venen a fer política. Van a Madrid a bloquejar-ho tot, i això no és fer política. És anar a fer teatre. Jo vull anar a Madrid a governar i a fer política
Quines altres prioritats territorials us marqueu a l’agenda?
La Costa Brava. Des de Madrid tenim capacitat de conservar i protegir la línia de costa. Volem fer tot el possible per limitar-ho. S’ha de tornar a promoure un gran pacte de la Costa Brava entre municipis, el sector ecologista, turístic i social que reformuli com està la Costa Brava en aquests moments per plantejar-la de cara al futur. No té sentit que Junts des de la Diputació de Girona promogui la reserva de la biosfera i després es facin urbanitzacions a primera línia.
Hi ha un percentatge alt d’indecisos segons les enquestes.
És un símptoma d’una societat crítica. Hi ha un percentatge alt que decideix en l’últim moment. Hi ha molt indecís sobretot entre Junts per Catalunya i ERC.
Com veu el judici. No s’havia d’haver arribat a aquest punt?
Em sap greu veure dues persones que conec, Raül Romeva i Dolors Bassa. Se’m remou l’estómac en el cas d’en Raül, per moltes discrepàncies polítiques que hi pugui tenir. I s’està veient que ni rebel·lió ni sedició. Van fer tant d’esforç a creure que era possible, que quan van voler frenar no es va poder frenar. Va ser el gran error, sobretot de Puigdemont, no haver frenat.

Un pas endavant en defensa de l’esquerra

No es podia quedar de braços plegats. Així explica la seva candidatura al Congrés davant l’avenç de l’extrema dreta i del perill d’un govern a l’Estat espanyol que “nega” els seus “valors d’esquerres i feministes”, explica. “Soc una persona obertament homosexual i, per tant, estan posant en perill la meva condició”, continua Luengo com a argument per fer un “pas endavant”, no sols per qüestions personals, sinó també perquè representen moltes persones. “O t’hi poses, o t’hi faran posar”, rebla amb implicació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.