Política

Reclamen llibertat i immunitat

Els diputats en presó preventiva reclamen al Suprem la llibertat per exercir els drets com a electes

La defensa al·lega que ja gaudeixen d’immunitat i que ara cal l’autorització del Congrés per continuar jutjant-los

La batalla entre política i justícia continua viva a compte del procés independentista i des d’ahir té un nou escenari, el Congrés, i a més a més, sense precedents jurídics.

Els diputats electes de Junts per Catalunya i ERC, és a dir, els exmembres del govern de la Generalitat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, així com l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, van iniciar ahir els tràmits per accedir a l’acta de parlamentari a la cambra legislativa d’acord amb el resultat de les eleccions del 28 d’octubre.

El primer pas és presentar credencials al Congrés conjuntament amb la declaració de bens per després acatar la Constitució de forma presencial en la primera sessió constitutiva fixada per decret el pròxim 21 de maig a les 10 del matí. És a partir d’aquest tràmit quan es considera que el parlamentari gaudeix ja de tots els seus drets com a diputat a Corts.

Per poder fer efectiu aquesta primera fase, la defensa dels cinc diputats electes es van adreçar ahir al Tribunal Suprem, on se’ls jutja per un delicte de rebel·lió, perquè s’aixequin les mesures cautelars i se’ls concedeixi la llibertat per poder exercir els seus drets com a càrrecs electes. En la petició es destaca el principi democràtic de representació política dels ciutadans, un dret i deure que han adquirit els cinc presos polítics arran el 28-A.

En l’escrit, Junqueras, Romeva al Senat, Sànchez, Rull i Turull fan avinent el seu interès per recollir l’acta i assistir al ple de constitució del dia 21, així com la resta de tasques parlamentàries. Però, a més a més, i el que es converteix en el punt conflictiu i susceptible d’interpretació legal, és quan es fa referència a la immunitat dels cinc diputats. No en va, de la seva aplicació dependria el temps en què els cinc diputats podrien exercir com a tals, perquè una cosa és recollir l’acta i adquirir la condició de diputat, i l’altra, continuar exercint el càrrec.

Això és així perquè la defensa entén que la immunitat parlamentària s’adquireix tan bon punt els candidats han obtingut escó, és a dir, quan són electes, i per tant ara mateix ja gaudirien d’aquesta condició. Aquesta situació obligaria el Suprem a demanar a la cambra legislativa l’autorització per poder continuar jutjant-los. Això és el que es demana també en la petició feta arribar ahir al Suprem. És el que s’anomena suplicatori, i aquesta autorització s’hauria de sotmetre a votació en una comissió i posteriorment en un ple del Congrés.

Durant el temps que durés aquest procés, i sobre la base de la llei que regula els suplicatoris, que és del 1912, i l’article 751 i següents de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim), els advocats dels tres diputats de JxCat van més enllà i apunten que el procés judicial hauria de ser suspès.

Tanmateix, aquesta línia d’interpretació xoca amb la que algunes fonts ja apuntaven ahir que defensarà la fiscalia. En aquest sentit, s’assenyala que la immunitat s’adquireix per fets relacionats amb el mandat legislatiu per al qual s’han escollit els diputats. Així interpreten l’article 71.2 de la Constitució que, paradoxalment defensen ambdues parts. En aquest cas, per la fiscalia, tots cinc parlamentaris afronten una causa penal sorgida durant un mandat anterior en un altra cambra legislativa, la catalana, per la qual cosa, asseguren, no caldria que el Suprem demanés autorització al Congrés per continuar el judici. Encara més: s’apunta que, un cop recollida l’acta de diputat i acatada la Constitució, el Suprem aplicaria l’article 384 bis de la Lecrim, que ja es va fer servir per suspendre’ls com a diputats de la cambra catalana, i també els retiraria del Congrés. El segon motiu és que ara són “acusats”, ni “inculpats” ni “processats” per aturar una causa penal a un diputat amb el permís del Congrés.

A favor de la defensa dels diputats electes sembla jugar l’article 751 de la Lecrim, que fixa que s’haurà de posar en coneixement dels legisladors la causa pendent contra la persona que en situació processal hagués estat escollida diputada a les Corts o al Senat. En tot cas no fa explícit els tràmits a seguir per uns diputats amb tots els drets polítics intactes i sense condemna ferma.

LES FRASES

Cal respectar la separació de poders; si el Suprem no demana autorització tindran un problema
Andreu van den Eynde
advocat de junqueras i romeva
Sota la hipòtesi que el Congrés denegués el suplicatori, seria absurd que el judici seguís
Jordi Pina
advocat sÀnchez, rull i turull

Cs també recorre contra Puigdemont

E.B.

Ciutadans va presentar ahir un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra les resolucions de la justícia ordinària que permeten que el president de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín i Clara Ponsatí es presentin a les eleccions europees. El PPtambé va anunciar dilluns que recorreria a l’alt tribunal. Aliè a aquest darrer intent d’apartar-lo, el president exiliat té previst participar en actes de campanya en diversos països europeus, entre els quals hi ha Eslovènia (demà), Alemanya, el Regne Unit i Bèlgica. Sense anar gaire lluny, ahir va visitar Schengen (Luxemburg), per emfasitzar la seva llibertat de moviments. “Seria un bon senyal per a la democràcia espanyola que els presos polítics sortissin en llibertat”, va afirmar. La candidatura de Junts per Catalunya va presentar ahir els cartells de campanya, amb el lema Persistim i guanyarem! La formació utilitzarà furgopaperetes per repartir-ne entre l’electorat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.