Caldrà el vistiplau dels països als acords comercials de la UE
Algunes disposicions són objecte d'una competència compartida entre la Unió i els estats membres
La CE considera que la sentència aclareix com cal interpretar els tractats comunitaris
La Unió Europea no pot tancar els nous acords comercials que vagin més enllà de les qüestions aranzelàries i cobreixin aspectes com la contractació pública o el desenvolupament sostenible sense el vistiplau dels parlaments dels estats membres, segons va dictaminar ahir el Tribunal de Justícia de la UE. La sentència, que servirà de model per a altres pactes de lliure comerç, es refereix en particular al tractat negociat amb Singapur i, en concret, determina qui té competència per signar i ratificar aquest pacte comercial.
“L'acord de lliure comerç amb Singapur no pot ser celebrat exclusivament per la Unió, ja que algunes de les disposicions projectades són objecte d'una competència compartida entre la Unió i els estats membres”, van concloure els jutges. El Tribunal va precisar que la seva sentència només es refereix a la qüestió de la competència de la UE, però que no entra en si el contingut de l'acord és compatible amb el dret comunitari.
Segons el Tribunal, la UE no té competència exclusiva sobre les disposicions de l'acord relatives a les inversions estrangeres diferents de les directes ni sobre l'arranjament de controvèrsies entre inversors i estats. Això implica que el pacte amb Singapur només pot ser celebrat “per la Unió i els estats membres actuant de comú acord”.
Referent
Aquesta sentència serà un referent per a altres acords “de nova generació”, com els que la UE negocia amb el Vietnam i el Japó o el signat amb Corea del Sud, però no per al CETA acordat amb el Canadà, que s'aplica provisionalment des del gener passat tot esperant que el ratifiquin els parlaments estatals dels membres.
El setembre del 2013 la UE i Singapur van signar un dels primers pactes bilaterals de lliure comerç anomenats “de nova generació”, que regulen no només la reducció dels drets de duana i dels obstacles no aranzelaris, sinó també la protecció de la propietat intel·lectual i industrial, les inversions, la contractació pública, la competència i el desenvolupament sostenible.
Competència compartida
La CE va demanar a l'esmentat tribunal que aclarís si la Unió té competència exclusiva per signar i celebrar per si mateixa l'acord amb Singapur. Mentre que l'executiu i el Parlament comunitaris creuen que són els únics competents, el Consell i alguns estats membres opinen que no.
El Tribunal va donar la raó ahir a aquests estats i a la CE i va precisar que la competència és compartida només en dos aspectes de l'acord: les inversions estrangeres diferents de les directes (inversions “de cartera”, realitzades sense intenció d'influir en la gestió i el control d'una empresa) i el règim d'arranjament de controvèrsies entre inversors i estats. La resta són competència exclusiva de la UE.
La CE va considerar ahir “benvinguda” i “necessària” la sentència, perquè dona “claredat” sobre com interpretar els tractats de la UE, segons la comissària de Comerç, Cecilia Malmström.