Política

Cinc condemnes a mort per l’assassinat de Khashoggi

L’Aràbia Saudita condemna diversos executors del periodista crític amb el règim de Riad, però exonera els acusats pròxims al príncep hereu

Les investigacions internacionals demostren la responsabilitat del fill del rei

La fiscalia de l’Aràbia Saudita va anunciar ahir que cinc persones han estat condemnades a mort en primera instància per l’assassinat l’octubre del 2018 del periodista Jamal Khashoggi al consolat saudita d’Istanbul, un cas que va desfermar una onada de crítiques internacionals contra el règim de Riad. La sentència, però, exonera de responsabilitat dos responsables saudites pròxims a Mohammed bin Salman, el príncep hereu saudita.

El portaveu de la fiscalia saudita, Shalaan al-Shalaan, va explicar que tant Saud al-Qahtani, assessor del príncep, com el subdirector dels serveis secrets saudites, Ahmed Asiri, les dues principals figures processades pel cas, van ser alliberats perquè no es van trobar proves en contra seu. El cònsol saudita a Istanbul, Mohammed Al-Otaibi, també va ser exonerat, ja que tampoc es van trobar proves en contra seu.

“El Tribunal de Sancions ha emès sentències contra onze acusats. Ha condemnat a mort cinc persones com a càstig per complicitat i participació en l’assassinat de Khashoggi”, va assenyalar Al-Shalaan, que hi va afegir que tres acusats van ser trobats no culpables per falta de proves (Qahtani, Asiri i Otaibi) i tres més van ser condemnats per encobriment a penes que íntegrament sumen 24 anys, però no en va especificar ni les identitats ni les sancions.

Segons el portaveu de la fiscalia, les investigacions van mostrar que no hi va haver intenció de matar Khashoggi, ja que els acusats i la víctima no estaven “enemistats”. Al-Shaalan va assegurar que familiars del periodista, els fills de la víctima i representants de Turquia han assistit a les sessions del cas.

Khashoggi, un periodista crític amb el règim saudita i columnista del diari nord-americà The Washington Post, va ser assassinat el 2 d’octubre del 2018 al consolat saudita d’Istanbul, en un crim escabrós del qual, en un primer moment, l’Aràbia Saudita es va desentendre. Les proves van obligar Riad a admetre el crim i, posteriorment, a castigar els responsables de l’execució, però han tingut molta cura de mantenir-ne al marge el príncep hereu, tot i l’existència de proves que l’impliquen en el cas, com han determinat les Nacions Unides i els Estats Units.

El Departament del Tresor nord-americà va responsabilitzar directament Al-Qahtani de la “planificació i execució de l’operació que va dur a l’assassinat de Khashoggi”. Al-Qahtani, que havia treballat per a la família reial des del 2003, va veure augmentada la seva influència quan Bin Salman es va convertir el 2017 en príncep hereu saudita.

La CIA assegura que aquest crim no s’hauria pogut dur a terme sense que Bin Salman n’estigués assabentat.

LES XIFRES

3
persones
van ser exonerades de l’assassinat de Jamal Khashoggi. Dues de les quals són pròximes al príncep.
11
acusats
han estat condemnats pel cas: cinc, a la pena capital; la resta, a penes de presó que sumen 24 anys.

L’ONU critica la “farsa” del judici

Hores després que la fiscalia saudita anunciés la condemna per l’assassinat de Khashoggi, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va demanar una investigació imparcial i independent per aclarir “totes les violacions dels drets humans comeses en aquest cas”, segons va afirmar el portaveu de l’ONU Stéphane Dujarric. Per la seva part, la relatora especial de l’ONU per a les execucions extrajudicials, Agnès Callamard, va qualificar de “farsa” el judici. “Els autors intel·lectuals no només queden en llibertat, sinó que amb prou feines han estat afectats per la investigació i el judici. Això és l’antítesi de la justícia, això és una farsa”, va dir Callamard en una sèrie de piulades a Twitter. Callamard, que va encapçalar una investigació de sis mesos sobre el cas, va remarcar que els “acusats han declarat repetidament que ells obeïen ordres” i el “fiscal havia dit públicament que Al-Qahtani havia demanat el segrest de Khashoggi” per motius de seguretat nacional. Hi va afegir que “el fiscal havia al·legat que l’assassinat de Khashoggi havia estat premeditat” i que “el príncep hereu havia defensat que va ser un accident en contra de les proves”. “Endevinin a qui va fer cas el jutge”, va dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.