Política

Trapero: “Vam complir ordres dels jutges”

El major defensa l’actuació dels Mossos el 20-S i l’1-O

Els fiscals admeten que estan condicionats pel Suprem, però es resisteixen a canviar l’acusació de rebel·lió a sedició perquè “ara no és el moment processal”

El 2016 Trapero sosté que ja va dir al govern que obeirien els jutges

“No he dit això” i “li ho tornaré a explicar” van ser les frases més repetides, amb educada fermesa, del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, als constants embats del tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, ahir durant les més de cinc hores d’interrogatori en el primer dia del judici a l’excúpula de la policia catalana per l’1-O, a la seu que té l’Audiencia Nacional en un polígon a San Fernando de Henares. El major Trapero, com ja va declarar al Suprem, va insistir que dies abans de l’1-O va alertar el president Puigdemont del risc de mantenir la convocatòria amb uns 2 milions de ciutadans al carrer, va assumir la seva “responsabilitat en les ordres donades”, sobre les qual va assegurar que “sempre van ser per complir les ordres de la fiscalia i dels jutges”.

La defensa de Trapero, a petició d’ell, va demanar que el govern es mantingués al marge, i l’actual cap dels Mossos, Eduard Sallent, va ser l’única autoritat present a la sala de vistes. El president Quim Torra sí que va fer una piulada crítica amb el judici, igual que els presos polítics. En el seu interrogatori, el major va mantenir la seva dura crítica al govern de Puigdemont.

Abans de l’interrogatori, els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira es van mostrar reticents per adaptar el seu escrit d’acusació a la sentència del Tribunal Suprem contra els independentistes catalans i, tot i que hi estan obligats en ser un òrgan superior, van escudar-se dient que l’inici del judici “no era el moment legal” per anunciar el canvi de qualificació fiscal (ho és al final). Fins i tot van mostrar-se ambigus en l’obligació que tenen de rebaixar l’acusació de rebel·lió per la de sedició al major Trapero, a l’exdirector dels Mossos, Pere Soler, i a l’exsecretari general d’Interior, Cèsar Puig, per a cadascun dels quals demanen onze anys de presó, que també han de ser retallats. Davant les denúncies de vulneració de drets que van reiterar les defenses, el tinent fiscal Carballo només va declarar que “calibrarà” al final del judici el delicte i la pena que els demana.

Per la seva part, la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, va liquidar el conflicte de la competència de l’Audiencia Nacional en aquest cas tot adduint que ho és perquè “ja es va dictar l’obertura del judici oral”. El Suprem condiciona en el fons i en la forma el judici de l’Audiencia Nacional, i una mostra evident va ser quan la presidenta va denegar ahir al fiscal que mostrés un vídeo a l’excap dels Mossos d’Esquadra en el seu interrogatori, una innovació que va establir l’alt tribunal espanyol en el judici als independentistes catalans.

En l’interrogatori, el fiscal Carballo va destinar dues hores a preguntar al major Trapero per què els Mossos no van fer un cordó policial al Departament d’Economia, com li sol·licitava la Guàrdia Civil, i fins i tot per què “no van carregar abans que hi haguessin llançaments”, ja de matinada. “Vostè ho ha dit: no vam actuar fins que no hi va haver violència contra el cos”, va replicar Trapero, que va defensar el model de la policia catalana i la incorporació de la secció de mediació, l’any 2013, per parlar amb els líders de tota manifestació, siguin del signe que siguin per evitar accions violentes. De les trucades amb Jordi Sànchez, llavors president de l’ANC, el major va admetre que li va penjar el telèfon, quan li va recriminar el desplegament d’un cordó policial, però va insistir que no podien deixar d’interlocutar amb els organitzadors.

Trapero va sostenir que, si haguessin tingut informació de l’actuació del 20-S sense detallar on, es podria haver planificat millor l’atenció als agents de la Guàrdia Civil. “Hi havia 40 punts que havíem d’atendre. I si el cap de la Guàrdia Civil hagués entès que no l’ateníem, en una de les 60 trucades amb el comissari Ferran López, li ho hauria dit.” El major també va donar a entendre que la Guàrdia Civil tampoc els va informar que la lletrada de l’administració de Justícia volia marxar de l’edifici i que va ser la trucada del president del TSJC, Jesús María Barrientos, i després del jutge d’instrucció 13 de Barcelona, la que els en va alertar.

El fiscal Carballo va voler posar-li el dit a la nafra amb el seu nomenament com a major dels Mossos, l’abril del 2017, i li va preguntar obertament si no es va plantejar que el seu nomenament pel govern i “enmig d’aquella bogeria” era a canvi d’alguna cosa. “Crec que la seva interpretació és molt forçada”, li va contestar el major, tot explicant que el nomenament el proposava el llavors director dels Mossos, Albert Batlle, que va dimitir “perquè es mantenia la convocatòria del referèndum. “Hi va haver pressions perquè no se’m nomenés”, va il·lustrar Trapero al fiscal i va explicar-li una reunió vital i desconeguda fins ara, que Carballo deixava passar si no fos per la insistència del major. Va relatar que el setembre del 2016 el llavors secretari de govern Joan Vidal de Ciurana, segons Trapero, li va preguntar: “Si hi ha una doble legalitat què farien els Mossos?”, i el major va contestar-li: “No hi pot haver dues lleis. Farem el que ens diguin els jutges.” Una mostra més que la suposada submissió del cos policial al govern, com sosté la fiscalia, trontolla.

Amb les seves expressions sinceres, el major Trapero va afirmar: “No m’haig d’excusar de res, si fos membre d’un dels grups de l’Enfocats, com diu, ho reconeixeria.” Per avortar l’1-O, el major va mantenir que van complir les ordres del fiscal superior de Catalunya i després de la magistrada del TSJC Mercedes Armas. El fiscal li va qüestionar per què no van tancar les escoles com ordenava la fiscalia dies abans, i el major va respondre que llavors ja hi havia el coordinador policial, el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, del qual, va dir: “Hi ha de ser-hi per a les coses bones i per a les dolentes”, que tampoc els va ordenar tancar-les. Pels Mossos, les ordres de la fiscalia quedaven invalidades amb la resolució d’ Armas.

El dispositiu policial de l’1-O va fer adormir el final de l’interrogatori de la tarda, del qual el major va insistir que estava validat per De los Cobos, que va ser el més important en nombre d’agents (7.850) i hores. Trapero va tornar a sincerar-se: “No vam entendre ni preveure una defensa tan gran de les urnes, semblava que els anés la vida.” Ni els Jordis tenien clar que es pogués celebrar l’1-O. El fiscal va deixar per avui un últim bloc de preguntes al major. Segurament, hi sortirà el pla per detenir el govern.

LES FRASES

No canviarem el model policial que tenim: el 2013 vam afegir-hi la mediació i sempre parlem amb els manifestants siguin els que siguin
Es calibrarà el que diu la sentència del Suprem, però ara no és el moment processal. Ara cal aclarir la participació dels acusats
Va ser difícil d’entendre i de preveure com van defensar les urnes; va ser com si els anés la vida
Josep Lluís Trapero
major dels mossos
Enmig d’aquesta bogeria no es va preguntar per què el beneficiaven amb el rang de major?
Miguel Ángel Carballo
tinent fiscal l’audiencia nacional

La intendent Laplana, dispensada

En l’inici del judici, la penalista Olga Tubau defensora del major Trapero i de la intendent Teresa Laplana, va demanar per a ella la dispensa d’assistir al judici un cop hagi declarat, i tornar-hi en el torn de l’última paraula, a causa de la seva baixa per estrès posttraumàtic a causa d’aquest cas, provada amb documentació. El tribunal ho va acceptar i ahir Trapero va revelar que es va assabentar després que quan Laplana va anar al Departament d’Economia, en ser la cap al districte, ja estava ve baixa. El fiscal demana per a ella quatre anys de presó per sedició en considerar que no va atendre les peticions de la Guàrdia Civil.

Per la seva banda, Fermín Morales, advocat de Cèsar Puig va alertar que el fiscal l’acusa a partir d’una normativa del 1999 sobre les seves competències, quan la que estava en vigor és del 2011, la qual “li dona competències de pressupost, però l’allunya de la cadena de comandament”. El tribunal va dir-li que ho exposi en el judici.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.