Puigcercós no podrà tornar al govern català per un mandat del congrés

Els militants d'ERC han aprovat aquest dissabte una esmena presentada per Esquerra Independentista (EI) que obliga incloure a la ponència oficial la separació de càrrecs de partit i de govern. Aquesta esmena ha estat aprovada per 1.288 vots a favor, 871 en contra i 186 en blanc. Aquesta esmena aposta per 'separar estrictament els lideratges de partit dels càrrecs de govern' amb l'objectiu 'd'actuar coherentment' i perquè 'aquesta coherència es mostri de forma nítida i a través de companyes i companys que no entrin en contradiccions ni duplicitats'. També s'ha aprovat una altra esmena en la qual es 'potenciarà' i 'concretarà' el caràcter assembleari del partit.

D'aquesta manera, el president del partit, Joan Puigcercós, podria ser candidat a la presidència de la Generalitat, però hauria de deixar el seu càrrec orgànic dins d'ERC si decidís tornar a formar part del Govern de la Generalitat. Durant la campanya interna republicana, Puigcercós va manifestar la seva intenció de no tornar a formar part d'un govern si no era per ser-ne el president.

Tampoc es podria repetir la situació dels últims anys de Josep-Lluís Carod-Rovira, que al mateix temps que ha estat president d'ERC també ha ocupat el càrrec de vicepresident del Govern.

D'altra banda, el congrés ha aprovat una segona esmena del corrent d'Uriel Bertran que aposta per potenciar i concretar 'el caràcter assembleari del seu funcionament, element distintiu' del partit. L'esmena, que s'haurà d'incloure a la ponència oficial, ha estat aprovada per 1.319 vots a favor, 890 en contra i 179 vots en blanc.

L'esmena demana aprofundir 'en els mecanismes republicans de democràcia participativa i en la radicalitat democràtica en la presa de decisions, impulsant primàries per escollir els caps de llista electorals en l'àmbit nacional i en l'àmbit de les diferents circumscripcions electorals', així com 'limitant mandats i utilitzant la convocatòria de referèndums interns en les grans decisions de país'. Entre aquestes 'grans decisions' se citen explícitament la 'política de pactes' o la 'posició política sobre referèndums'.