Política

Pretòria picava alt

Els imputats anaven fins al nivell polític més elevat perseguint el seu objectiu. Hores de converses revelen les gestions de Luis García, Bartomeu Muñoz, Alavedra i Prenafeta per treure un benefici

La cara oculta del poder ha tret el cap a través de les revelacions contingudes en les 11.000 pàgines del sumari del cas Pretòria. Hores i més hores de converses gravades per la Guàrdia Civil han fet sortir a la llum les innumerables i inesgotables gestions dutes a terme per tots els membres de la trama a tots els nivells, econòmic i polític, per aconseguir un benefici econòmic i l’enriquiment personal a través d’incidir en l’obra pública.

El president José Montilla i el cap de l’oposició, Artur Mas, els consellers Antoni Castells, Joaquim Nadal i Carme Capdevila són objecte de moltes converses i són blanc de les intencions dels principals imputats: Bartomeu Muñoz; Luis García, Luigi, Macià Alavedra, i Lluís Prenafeta.

De Montilla asseguren que “no ens dóna res”, amb Mas parlen, es reuneixen i acaben dubtant de la seva capacitat com a gestor. Amb Castells i Nadal també protagonitzen moltes converses telefòniques i reunions buscant la seva complicitat per aconseguir que influenciïn a favor dels seus interessos.

Dos llargs anys d’investigació han generat, de moment, un sumari que ja acumula 29 volums. De la seva lectura se’n desprèn el clar paper de protagonista que adquireix Luis García, per la forma com tracta l’exalcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, tot i que aquest apareix en més d’una ocasió com el jefe. Luigi, que hauria cobrat més de vuit milions d’euros en comissions, demostra tenir un gran nivell de contactes i es mou amb gran domini de l’escena quan parla amb l’alcalde de Sant Adrià, Sito Cangas, i el de Montcada i Reixac, César Arrizabalaga.

“El Montilla no ens dóna res, val més que guanyi el Mas”
El 13 de març de l’any passat Bartomeu Muñoz i Luis García van mantenir una de les moltes converses telefòniques sobre els seus negocis. En aquell cas van fer referència expressa al president de la Generalitat assegurant que “el Montilla no ens dóna res”. Tot seguit parlaven d’Artur Mas, i tot i ser rival polític –Muñoz i Luigi corresponen a l’univers socialista– asseguren que potser els interessa més que guanyi el candidat de CiU.

“Anar més amunt dels mateixos consellers”
Montilla sembla que era també objecte de desig d’Alavedra i Prenafeta. En una conversa d’aquest amb l’empresari també imputat Lluís Casamitjana, parlen de fer una “acció més amunt dels mateixos consellers”.

“A aquest nen [Mas] al final no li deixarem fer les eleccions”
El líder de CiU apareix en diverses converses dels exalts càrrecs dels governs Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. En una conversa de Prenafeta amb Casamitjana, el juliol del 2009, l’exconseller informa l’empresari que Mas ja s’ha posat en contacte amb la tinent d’alcalde de CiU a l’Ajuntament de Cerdanyola perquè no posi entrebancs al projecte que Casamitjana té al municipi. Un mes després, Prenafeta li comenta a Alavedra, en referència a Mas: “A aquest nen al final no li deixarem fer eleccions”. En una altra conversa Prenafeta posa en dubte les capacitats del candidat convergent: “Jo l’aprecio molt, però en Mas pot fer el que pot fer, però no el que no sap fer”.

“¿No deu ser que troba poc incentivadora la pastanaga?
Les referències als consellers Castells i Nadal són constants en les converses que mantenen els exconsellers de CiU, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, i l’empresari Lluís Casamitjana. Tot gira al voltant d’una operació de compravenda amb la Generalitat pretesa per la immobiliària Espais per valor de 85 milions d’euros. Segons es desprèn de les trucades telefòniques entre els tres imputats, suposadament el conseller Joaquim Nadal (a qui es referien com a Quim) es va oferir el maig del 2009 a mirar com estava aquesta operació i va esbrinar que el projecte estava en un calaix de la conselleria d’Acció Social, que era qui ocuparia l’edifici. Concretament, en una conversa el dia 15, Casamitjana i Prenafeta conclouen que la reacció suposadament de Nadal (Quim) de no oferir-se a intermediar no és qüestió de diners. “¿No deu ser que troba poc incentivadora la pastanaga?”, li pregunta Casamitjana a l’exsecretari general de la presidència. Prenafeta li diu que torni a parlar amb ell però que sobretot “no parlis de percentatges ni de...”. Frase que Casamitjana acaba: “Ja, ni de quantitats, ni res, ni noms”.

“Macià va ensinistrar [el conseller Castells] en el tema del concurs”
En relació amb el conseller Castells, Prenafeta li arriba a enviar una carta perquè desencalli el projecte. També hi ha conversa, el juliol del 2009, entre Prenafeta i Casamitjana, en què el primer l’informa d’un dinar d’Alavedra amb Castells: “Macià va ensinistrar [el conseller] en el tema del concurs”. Tot i això, de les converses se’n dedueix que una persona clau és Jordi Pericàs, secretari de Política Financera, Competència i Consum del departament que dirigeix Castells. Segons els imputats, Pericàs és “la persona que té la decisió en les seves mans, ja que disposa de la confiança i el suport del conseller”, tal com recull el sumari.

El conseller dóna hora a l’empresari
La investigació transcriu una de les converses de la forma següent: “El senyor Prenafeta rep una trucada del senyor Castells en la qual li comunica que ha despatxat amb el secretari Jordi Pericàs, que li ha dit que ja té hora o estava a punt de fixar-la per reunir-se amb Casamitjana. Reunió per a la qual havien estat intermediant Prenafeta i Alavedra”.

“La culpa és haver guanyat el tema Banca Catalana”
Un dels moments més delirants del sumari el protagonitza una conversa Alavedra-Prenafeta en què es burlen de Josep Maria Servitje (UDC), condemnat pel cas Treball. En aquest moment, Alavedra li diu al seu amic Lluís: “Per 45.000 euros, que és un pot, però són molt imbècils i la culpa és haver guanyat el tema de Banca Catalana, i que al Pujol no li passés res i a partir d’aquell moment en Pujol es va desentendre de tothom”.

“Muntar”
Aquest és el terme que utilitzaven l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet i Luigi per explicar com donaven forma i estructura als concursos urbanístics perquè culminessin tal com ells havien planejat i, esclar, en benefici de la seva butxaca.

“Si ve la UE i ens mira, ens fonen”
Bartomeu Muñoz es mostra preocupat per si es descobreix la desviació dels fons de cohesió de la UE (rebuts per unes expropiacions) per pagar proveïdors de l’empresa municipal Gramepark. En una conversa el juny del 2009, assegura que “s’han d’aixecar les hipoteques de [...] per als pisos de reallotjament d’aquella gent i tancar d’una vegada les expropiacions perquè si ve la UE i ens mira, a C. la fonen, perquè ella ha signat totes les actes, i a l’Ajuntament de passada també”.

Fitxatges interessats
Les converses recollides en el sumari també indiquen com alguns dels imputats utilitzaven la seva posició de poder per afavorir la contractació de determinades persones. Muñoz va instar un altre dels imputats, Pascual Vela, director de Serveis Municipals, a subornar un dels integrants del tribunal d’unes oposicions internes al consistori per assegurar-se que R.M. les aprovava. Luigi també va intentar que l’exalcalde de Santa Coloma acomiadés Vela i posés en el seu lloc un empleat de Proinosa que “farà cas”.

El ‘niño’ porta escorta
El maig del 2009, després d’una protesta de la plataforma ciutadana Gent de Gramenet, Luigi explica en una conversa telefònica que a l’alcalde de la localitat li han posat servei de seguretat permanent cada cap de setmana. Bartomeu apareix referenciat amb divesos motius, no només el jefe, també el niño o el niñato.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.