Política

Fer remuntar els preus en origen, el repte agrícola

La caiguda del preu que rep el productor afecta pràcticament tots els productes del camp i amb la retallada d'ajuts de la PAC alguns cultius deixaran de ser viables al Camp i les Terres de l'Ebre

La caiguda dels preus en origen és el principal maldecap d'un sector agrari que està envellit. Una davallada que van patir primer els productors de cítrics, raïm i fruita dolça, però que s'ha estès a gairebé tots els cultius de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Aquest és el cas de l'oli d'oliva, amb una producció de més 100.000 tones d'olives a la demarcació aquesta campanya, i amb un preu un 40% inferior al del 2007, a l'entorn de 2 euros el quilo. Un preu que posa en perill la viabilitat de nombroses explotacions i que ja ha suposat un abandonament de pagesos a temps parcial perquè les despeses de manteniment de les finques són més grans que els beneficis que se'n treuen.

La importació de productes agrícoles de països tercers ha forçat la baixada de preus, però també la distribució ha jugat en contra dels pagesos, que han denunciat en reiterades ocasions la concentració en molt poques mans del sector distribuïdor que acaba “imposant” preus baixos, segons els productors, però mantenint el preu al consumidor final. Una situació que tots els partits polítics admeten i que va centrar un debat monogràfic al Parlament el mes d'abril passat, on es va reconèixer la importància del sector agrari al país i es va aprovar un pla estratègic amb un horitzó de vuit anys. Amb tot, ni la Generalitat ni l'Estat poden fixar un preu mínim per a les produccions agrícoles, una mesura contrària a les lleis de lliure competència.

Reforçar la competitivitat, enfortir la industrialització, millorar la comercialització i la formació del sector són alguns dels aspectes que recull el pla estratègic nacional de suport a l'agricultura i l'alimentació, consensuat per tots els partits, però que encara no s'ha concretat ni pressupostat. I mentrestant el sector agrari continua envellint perquè són molt pocs els joves que s'incorporen al sector.

Reforma de la PAC

La reforma de la política agrària comunitària (PAC) també condicionarà el futur de l'agricultura catalana. En aquest sentit, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya alerta que en el període dels anys 2014-2020 es podrien perdre entre 40 i 60 milions d'euros anuals en ajuts directes. Els cereals, l'arròs, l'olivera, els farratges i els cítrics serien els més perjudicats. A més, la proposta comunitària oblida la reciprocitat vers les produccions alimentàries procedents de països tercers pel que fa a requisits normatius. En aquest sentit, les cooperatives recorden que les exigències de sanitat i seguretat són molt menors per als productors d'aquests països que per als de la Unió Europea.

La simplificació dels tràmits administratius és una altra de les reivindicacions del sector agrícola, que també lamenta les múltiples inspeccions a què són sotmeses les seues explotacions (de Consum, Comerç, Salut, etc.).

Pel que fa a les inversions del Departament d'Agricultura, s'han prioritzat les obres de modernització de regadius i de nous regs de suport. A les Terres de l'Ebre, en els darrers quatre anys s'han invertit més de 200 milions d'euros en aquest àmbit, amb la construcció d'obres no exemptes de polèmica com el canal Xerta-Sénia, que la Plataforma en Defensa de l'Ebre i també Unió de Pagesos consideren que serà la porta d'un transvasament cap al País Valencià.

Més aqüicultura

Tot i que la crisi de preus també afecta el sector pesquer, en aquest cas no totes les espècies pateixen la davallada amb la mateixa intensitat. El nombre d'embarcacions es redueix a totes les confraries del Camp i l'Ebre, mentre que l'aqüicultura experimenta una fase de creixement. Al delta de l'Ebre, les tres associacions de productors de mol·luscos existents s'han unit en una única federació que ha creat la marca Marisc del Delta. Amb tot, una de les indústries aqüícoles més potents de la demarcació perilla per possible retallada de la quota de captures de tonyina.

LA XIFRA

18.000
milions d'euros
és la facturació anual del sector agroalimentari català, superior que la de l'automòbil.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.