lA CRÒNICA
Mintegi, entre línies
La novel·la ‘Ecce homo' narra com la política desfà l'amistat d'un grup d'ecologistes abertzales
Els candidats a lehendakari concorren a les eleccions amb un programa electoral tot i sospitar que l'obra no estarà entre els llibres més venuts. Compromís Euskadi es titula el del PNB, que amb la campanya promocional de recuperar Ajuria Enea després de tres anys i mig confia a exhaurir els exemplars i fins i tot permet que es descarregui gratuïtament a la web. Per primera vegada, però, hi ha una candidata que, a més de pàgines de prosa administrativa no destinades a commoure el gran públic i que en el futur fins i tot poden avergonyir l'autor, ofereix pàgines literàries. Com a escriptora, Laura Mintegi es despulla a les llibreries amb novel·les com ara Sísifo enmorado i Ecce homo, editades per Txalaparta primer en basc i després en castellà.
Si és cert que tot autor –conscientment o inconscientment– parla d'ell a través dels seus personatges, Sísifo enamorado exposa un tempestós conflicte de parella que convidaria un lector susceptible a extrapolar-ne metàfores sobiranistes. “No es pot desitjar el que es vol, i molt menys el que és obligatori. Desitjar per obligació és impossible”, exposa la protagonista, Ane Atela (Laura Mintegi?).
L'obra en què Mintegi converteix la política en paisatge literari, no obstant això, és Ecce homo, que narra la destrucció de l'amistat en l'edat adulta d'uns joves amics, militants ecologistes i abertzales que combaten el pla de crear una autopista a la costa d'Urdaibai (Biscaia) protegida per la Unesco. El paral·lelisme amb la controvèrsia pel TAV basc o per l'autovia de Leizaran està servit. El detonant de l'enemistat és l'elecció d'un dels amics, Jose Peralte, com a enginyer en cap del projecte. “Al Jose, al Jose idealista de la meva joventut, se li va oblidar en els seus sis anys madrilenys com és el nostre país, i que en aquest país construir una autopista, una central tèrmica, una planta incineradora de residus i fins i tot un pont es pot convertir en un problema nacional. Potser sigui perquè li neguen el seu caràcter de nació en l'àmbit que li correspondria”, descriu la protagonista, Begoña Ugartena (Laura Mintegi?).
L'enemistat dels personatges esclata quan hi ha un accident amb vuit morts i, més tard, quan hi ha un atemptat contra l'obra que mata tres guàrdies civils. Un dels militants no amaga la seva insensibilitat etzibant “quina barbacoa!” davant l'esclat de la bomba adhesiva que assassina tres guàrdies civils, fins que Begoña Ugartena (Laura Mintegi?) li replica enutjada: “No sé com pots parlar així, Iñaki; també eren persones, tenien família.”
A l'hora de repassar com el conflicte basc envaeix la trama, un personatge secundari, Susana Ruiperez (Laura Mintegi?), no és insensible a la penosa condemna de fer vida entre escortes. “Des que va amb dos o tres guardaespatlles la nostra mobilitat s'ha limitat molt. I ni t'explico com ha influït això en la nostra vida social! Els coneguts no volen fer plans amb nosaltres”, se sincera quan valora la vida de casada amb l'enginyer Jose Peralte. Alhora, Jose Peralte (Laura Mintegi?) renega de l'afició basca a manifestar-se. “En aquest país, amb o sense raó, n'hi ha prou amb cinc minuts perquè qualsevol barri, poble o comarca creï la seva organització de protesta. Converteixen la protesta en una forma de vida”, renega.
Els estralls de la dispersió dels presos d'ETA tampoc són aliens al món literari de l'escriptora de Lizarra. “Després de més de dotze hores [de viatge fins a la presó de Puerto de Santa María] a la furgoneta va rebentar una roda i vam perdre la visita”, lamenta una veu. Així que Bego “no sap què els allunya més, si l'espai o el temps, si són els llargs quilòmetres que els separen d'ells o els anys que han passat sense veure'ls.” Amb la imaginació volant a la solució del conflicte basc, Mintegi fa dir a Bego: “Alguns líders que no són intel·ligents i sensibles es neguen a veure gestos de solució fins i tot quan és evident que ha arribat el moment d'entendre's, i ho fan perquè en temps de guerra són algú i a l'hora de construir la pau no són res.”
A més de firmar Sísifo enamorado i Ecce homo, però, Mintegi és llicenciada en història i doctora en psicologia i publica assajos sobre literatura i psicoanàlisi. Amb aquest currículum, Mintegi va sembrar l'estupefacció entre l'esquerra abertzale assegurant que “Arnaldo Otegi és un bon líder, però potser no hauria estat el millor lehendakari”. Una diatriba si ve d'un company de militància, però més encara si ve d'una escriptora experta a perfilar personatges per encabir-los en una trama. Empresonat a Logronyo, Otegi no va replicar a l'escriptora que li usurpa el paper protagonista del relat que ell va imaginar i va servir una venjança literària. En el llibre El tiempo de las luces, el periodista Fermín Munarriz li acaba preguntant pel seu apetit lector. Podia haver citat una obra de Mintegi. Otegi, però, presumeix de devorar tot el que es publica sobre els manuscrits del mar Mort.
