Política

FRANCESC ROMERO (DESKARATS)

LA BANDA D'SKA TORNA A ACTUAR A “CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT I AMB DIGNITAT”

“Tant de bo el pròxim cop celebrem la independència”

“Fa temps que Catalunya ja hauria d'haver pres la decisió de marxar”

“Hi ha gent molt catalana que té dubtes de què ens passarà, però no hem de tenir por. Cal ser valents”

“Des d'un principi vam cantar només en català. Ens hem tancat portes, però és la nostra manera de defensar la llengua”

Deskarats va néixer el 1997 i el 1999 va fer el primer concert. Des d'aleshores ha actuat a indrets com ara Dinamarca, Suïssa, Croàcia, Portugal, Grècia, Àustria i la Xina. Els components de la banda són Francesc Romero (veu), Pere Jordà, Lluís Figueras, Gerard Cornellà, Josep Ferriol, Jaume Castañé, Josep Montserrat i Pol Riubrugent.

Fa una quinzena d'anys que són en actiu, han tret cinc treballs discogràfics i superen ja els cinc-cents concerts fent ska –diuen ells– per divertir-se i per divertir però també amb lletres compromeses tant en l'àmbit polític com social. Són Deskarats, la banda nascuda a Amer a final del 1997 que s'ha passejat pels escenaris catalans, espanyols i del món i que el 3 d'agost actuarà a Girona en el concert Catalunya vol viure en llibertat i amb dignitat. De cara a la tardor preparen la segona gira per la Xina i, per l'any vinent, un nou disc.

Deskarats sou ritme i festa de ska però, també, crítics i reivindicatius sense complexos...
Sí, però nosaltres no ens definim com un grup de lletres polititzades. Ens agrada tocar-ho una mica tot. En els nostres discos hi ha reivindicació però també temes d'amor, històries quotidianes. No volem ser monotemàtics. No fem quinze temes fotent canya, però això sí, a cada disc hi ha reivindicació i això ho venim fent des del 1999. Portem molta guerra i són molts anys fent això. No ens hem apuntat ara al carro.
De fet, l'ska té uns orígens reivindicatius.
Efectivament des dels seus inicis a Jamaica aquesta música ha estat així. Quan arriba a l'Estat espanyol ho fa fins i tot d'una manera massa radical, sobretot en grups del País Basc i de Catalunya. Ara ja no és tan així. En el nostre cas des d'un principi no ens va agradar caure en la radicalitat.
A la cançó Despertem, que forma part del disc DKS (2006), ja parleu d'un poble que ha viscut penes, alegries i decepcions i reclameu que cal lluitar per un futur millor. Han passat set anys i ara sembla que molta gent ha despertat...
És una lletra ben actual. Ha estat una mica tard però sembla que els catalans finalment ens hem posat les piles.
En el cinquè i darrer treball discogràfic, Festival (2011), hi ha una cançó que porta per títol Fem i serem! i en la qual dieu que després de tant de temps obligats a viure junts és l'hora de marxar i de volar sols.
Aquí, a partir de la relació entre un pare i un fill, vam voler fer un símil amb Espanya i Catalunya. El fill té clar que vol marxar de casa i que ho pot decidir ell perquè ja és major d'edat. En la relació amb l'Estat espanyol fa anys que Catalunya hauria d'haver pres aquesta decisió.
L'exercici del dret a decidir hauria de ser un procés ben normal, no?
I tant que sí! I no només amb la relació amb l'Estat espanyol. Jo sempre he cregut que encara no hi ha prou democràcia. Hauríem de poder decidir en moltes de les lleis que es fan. El poble hauria de poder dir què vol per al seu país i tirar-ho endavant. Això sí, sempre que siguem majoria. I fer-ho amb absoluta normalitat. Els que no ho veuen normal ja sabem qui són i actuen així per interessos propis.
A la mateixa cançó dieu que no s'hauria de tenir por a començar de nou, perquè això forma part del somni de la llibertat...
Hi ha gent molt catalana que des de fa temps ha tingut el dubte de què ens passarà, com ho farem. Aquests dubtes són el fruit de molts factors i també de les mentides que s'expliquen des de fora, però jo crec que no hem de tenir por, que cal ser valents.
Però hi ha músics que no es volen comprometre políticament per no perdre mercat...
Deskarats, des d'un principi, ja ens vam tancar les portes del mercat espanyol perquè des de sempre les nostres cançons han tingut les lletres en català. Hi ha molts grups que han jugat amb els dos idiomes, però nosaltres pensem que la manera de defensar la llengua és cantar en català. Si no ho fem els grups catalans qui ho farà? En tot cas, hem tocat moltes vegades per a Espanya i sempre ens han rebut molt bé.
Vosaltres vau participar en l'edició de l'any passat del festival. Com vau viure aquella experiència?
Va ser molt maco. Quan toques per a tanta gent és molt especial. Tant de bo l'edició d'enguany sigui la darrera que s'hagi de fer en to reivindicatiu i que la propera vegada ja sigui per celebrar junts la independència!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.