Màxima tensió a Alemanya per un atac xenòfob contra una defensora dels asilats

La tensió creixent a Alemanya, mentre continuen arribant allaus de refugiats i s'improvisen campaments a prova de “l'hivern germànic”, va quedar reflectida ahir en l'atac a ganivetades contra una política local, Henriette Reker, responsable de buscar-los aixopluc a Colònia. Poc abans de les 9 del matí, un home de 44 anys, sense feina i presumiblement pertorbat, es va llançar contra Reker, de 58 anys i aspirant a l'alcaldia de la ciutat.

És difícil saber si era l'acció d'un forassenyat, sense més atributs, o d'un assenyat ultradretà. Per a les autoritats de Colònia, tot apunta a un acte xenòfob, tant per la descripció dels presents com perquè així ho va dir l'agressor després de ser detingut.

Reker va ingressar ferida de gravetat a la Clínica Universitària de Colònia, i cinc persones més –dos acompanyants, dos ciutadans i un policia– també tenen lesions. Les eleccions –ella n'era la favorita, tot i ser independent, perquè li donen suport conservadors, verds i lliberals– es mantenen. Però, fora de l'impacte a escala local, l'atac va sacsejar tot el país.

La cancellera Angela Merkel serà avui a Turquia, disposada a apropar-se més del que havia fet fins ara, ni ella ni la seva Unió Democratocristiana alemanya (CDU), al president Recep Tayyp Erdogan. La crisi dels refugiats ha convertit aquest etern aspirant a ingressar a la Unió Europea (UE) en una peça fonamental per a la cancellera, necessitada de trobar solucions domèstiques. Les pressions exercides per la conservadora Unió Socialcristiana de Baviera són insostenibles i la seva CDU sembla haver-se'n encomanat.

Merkel ha passat d'actuar com un fre a les aspiracions turques de ser escoltada a la UE, a dir-se disposada a “entendre” el que demana Erdogan. Siguin els 3.000 milions d'euros que vol per atendre en el seu territori els refugiats arribats de Síria o l'Iraq, sigui la declaració d'aquest país com a “segur”, malgrat les denúncies per violacions als drets humans. Turquia és país de pas cap a Europa i, si és un lloc segur i ben finançat, només en casos molt excepcionals podrien obtenir els seus refugiats l'estatus d'asilats a Alemanya.

L'atac a la candidata hauria passat desapercebut fora de Colònia un parell de mesos enrere. El nivell de crispació al país puja, com ho fan els pronòstics dels acollits aquest any a Alemanya –entre 800.000 i un milió–. Ahir, tots els partits es mostraven agermanats en el rebuig a l'atac. Era una mena de resposta previsible, que no amagava, però, la por que el pròxim capítol pugui ser pitjor. Els atacs a centres de refugiats s'han disparat en paral·lel als pronòstics de peticionaris arribats als país. També han pres nova embranzida les manifestacions islamòfobes de Pegida, el moviment xenòfob que fa uns mesos es donava per mort i que per demà ha convocat una manifestació a Dresden, coincidint amb el primer aniversari de les seves marxes.