Política

Deportació massiva encoberta

Turquia es comprometrà a protegir els drets dels refugiats perquè la UE la consideri país segur i els pugui expulsar

Liberalització de visats perquè els turcs puguin viatjar lliurement per la UE a partir del juliol

Turquia es comprometrà a protegir els drets dels refugiats d'acord amb els estàndards internacionals i amb això la Unió Europea en tindrà prou per considerar-la “un país segur” i expulsar-hi tots els que arribin a les illes gregues.

Els líders dels Vint-i-vuit discutien ahir, en una enèsima cimera a Brussel·les, com maquillar l'expulsió massiva dels demandants d'asil que estan creuant el mar Egeu i adaptar a la legislació internacional (o almenys fer-ho veure!) el seu polèmic acord amb el govern turc. Casualitat o no, precisament el mateix dia, la justícia europea els va donar un cop de mà, amb una sentència que avala aquestes expulsions de refugiats a països segurs (vegeu la pàgina del costat).

La UE manté la seva decisió que “tots els immigrants irregulars que arribin a les illes gregues seran retornats a Turquia”, segons l'esborrany de l'acord que els caps d'estat i de govern discutien en tancar aquesta edició. Es tracta, però, d'una mesura “temporal i extraordinària”, aclareixen. I es comprometen a tractar cas per cas cada demanda d'asil, refugiat per refugiat, després que fins i tot l'ONU els hagi advertit que les expulsions col·lectives, a l'engròs, posant al mateix sac els sirians que fugen de la guerra i els immigrants econòmics, serien il·legals. Els Vint-i-vuit asseguren ara que tots els refugiats “seran degudament registrats” i que “qualsevol sol·licitud d'asil serà processada per les autoritats gregues en línia amb la directiva d'asil”.

Però la resposta que Grècia donarà a pràcticament totes aquestes demandes d'asil sembla clara: torneu cap a Turquia perquè és un lloc segur on quedar-vos i la legislació internacional preveu que els refugiats han de demanar asil al primer país segur que trepitgin. En altres paraules: la deportació serà igualment massiva, però s'haurà de fer cas per cas, sol·licitant per sol·licitant. Ankara es “compromet” a protegir “els immigrants retornats d'acord amb els estàndards internacionals” i a “respectar el principi de no-devolució”.

Tant és que el govern turc hagi expulsat refugiats a Síria o les denúncies per violacions dels drets humans i brutalitat policial. “Volem trencar el model de negoci dels traficants d'immigrants, perquè no es pensin que pujant als seus vaixells aconseguiran refugi a Europa; per això, retornar a Turquia els que arriben a les illes gregues és una bona idea”, va defensar el premier britànic, David Cameron.

A canvi, per comprar l'ajuda d'Erdogan, Brussel·les farà veure que Turquia ja compleix tots els requisits perquè els seus 78 milions de ciutadans puguin viatjar lliurement per la UE sense visat ja a partir d'aquest estiu. En realitat, però, Ankara encara té pendents 72 condicions per obtenir aquesta liberalització. Erdogan ha demanat a la UE 6.000 milions d'euros per taponar l'allau migratòria: de moment només se n'hi pagaran 3.000 i, quan aquests “estiguin a punt d'esgotar-se” i realment s'hagin invertit com calia, se n'hi podrien abonar 3.000 més, fins a finals del 2018. Per esquivar el vet de Xipre, els Vint-i-vuit rebaixaran les perspectives que Turquia pugui adherir-se al club i finalment no concretaran de quina manera acceleraran les negociacions (Ankara havia demanat que s'obrissin cinc nous capítols).

Els millors titulars de les cimeres de Brussel·les els acostuma a fer la presidenta de Lituània. I ahir Dalia Grybauskaité la va tornar a clavar: “Seria més fàcil directament no deixar que els immigrants sortissin de Turquia, en comptes d'aquest mecanisme molt complicat de primer deixar-los entrar per després expulsar-los i, finalment, tornar-los a deixar entrar.” “A més, això està al límit de la legislació internacional”, va admetre. La setmana passada, els Vint-i-vuit s'havien compromès a acollir tants refugiats sirians com expulsessin (és a dir, que per cada sirià que fessin fora per haver entrat irregularment a Grècia, n'acceptarien un que fes la petició d'asil des de Turquia). Però finalment limitaran el nombre de places a només 72.000 sirians, la meitat dels que han arribat irregularment a les illes gregues des de començament d'any.

LES XIFRES

72.000
demandants d'asil sirians
acceptaran, com a màxim, acollir els governs europeus des de Turquia.
78
milions de turcs
podran viatjar lliurement per la UE sense visat a partir d'aquest juliol, segons l'acord.

Sistema federal al Kurdistan sirià

redacció

Uns 150 responsables kurds i d'altres comunitats que habiten al Kurdistan sud van aprovar la creació d'un sistema federal en una reunió a la ciutat de Rmeilan, en una declaració que el govern sirià ha rebutjat. Un dels assistents a la trobada, Abdel Salam Saleh, dirigent del Moviment de Societat Democràtica, va explicar que el sistema federal s'implantarà als enclavaments kurdosirians d'Al-Yazira, a Al-Hasaka; Kobane i Afrin, a la província d'Alep, i Kuri Sabi, al nord de Raqqa. La nova entitat federal s'anomenarà Royava i nord de Síria, en al·lusió al Kurdistan occidental administrat per Síria. Aquest pas coincideix amb el diàleg de pau a Ginebra entre una delegació del govern sirià i la Comissió Suprema per a les Negociacions (CSN), la més important agrupació opositora.

D'altra banda, els Falcons de la Llibertat del Kurdistan (TAK, en la seva sigla en anglès), una escissió del PKK, va reivindicar ahir l'atemptat de diumenge a Ankara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.