Política

Guerra informativa en l’últim incendi a l’àrea de Txernòbil

Les autoritats ucraïneses donen per controlat el foc originat fa deu dies i neguen que amenacés les instal·lacions de l’antiga central nuclear

Els activistes qüestionen la versió oficial i temen un augment de la radioactivitat

El govern sosté que els dipòsits de residus atòmics són segurs

L’ombra de Txernòbil no s’acaba d’esvair mai. L’incendi forestal que, des de fa deu dies, amenaçava d’arribar a l’antiga planta nuclear soviètica va quedar extingit dimarts gràcies a la pluja que va caure en aquest regió al nord de la capital, Kíev, segons van informar les autoritats ucraïneses, que no van apagar, però, els temors d’una revifada dels focus.

“Ja no hi ha flames”, va assegurar Nikolai Txetxetkin, cap del servei estatal per a situacions d’emergència d’Ucraïna, que, no obstant això, va admetre que els més de 400 bombers desplegats a la zona –ajudats per avions i helicòpters– necessitaran encara alguns dies per extingir totalment les brases, després que el foc va consumir desenes d’hectàrees de bosc. Les autoritats afirmen també que els nivells de radiació es mantenen dins els límits de la normalitat, una dada que van confirmar dimarts els governs veïns de Rússia, Bielorússia i Polònia.

La versió oficial, però, desperta sospites i no ha pogut ser confirmada pels activistes que han supervisat l’avenç de l’incendi i als quals s’ha prohibit l’accés a la zona d’exclusió de l’antiga planta nuclear.

Aquests grups temen que els vents puguin fer revifar les brases i empènyer núvols radioactius cap a Kíev. Però no només els activistes posen en quarantena la informació oficial. També el consorci nuclear estatal, Energoatom, i l’agència encarregada de la inspecció ecològica. Dilluns, un membre d’Energoatom, Iaroslav Iemeliánenko, va denunciar que la situació era “crítica” i que el foc va arribar a Prípiat, el municipi on vivien les famílies dels treballadors de la central quan es va avariar el quart reactor el 26 d’abril de 1986. La ciutat és dins de la zona d’exclusió de 30 kilòmetres al voltant de la central, on és prohibit de viure-hi.

Els activistes, per la seva banda, es van dedicar aquests dies a cavar tallafocs per evitar que les flames es propaguessin fins a la zona de la central, on un modern sarcòfag cobreix, des del 2016, l’avariat quart reactor. “Considerem que no hi ha cap amenaça ni per al sarcòfag ni per a la infraestructura vital”, va declarar dimarts a la televisió local Iekaterina Pávlova, cap de l’agència estatal que gestiona la zona d’exclusió. Pel que fa als dipòsits on hi ha els residus més contaminants de tota la zona, va assegurar que en cap moment van estar en perill. En aquest sentit, va recordar que els dipòsits, a 1,5 kilòmetres de la central, es van construir per suportar tota mena de cataclismes i de desastres naturals.“Hem mantingut el foc fora dels límits de Prípiat [...] i de la ciutat de Txernòbil”, hi va afegir. També va negar que el foc hagués destruït diversos habitatges dels municipis situats dins la zona d’exclusió, tal com havien assegurat els activistes.

Pel seu costat, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, es va comprometre a la transparència informativa. “La gent ha de saber la veritat i estar segura”, va piular a Twitter. Quant a l’autoria dels incendis, les autoritats van informar, a principis de mes, de la detenció d’un home que va confessar haver calat foc a les mates “per diversió”. Dimarts es va anunciar l’arrest d’un segon sospitós.

LA FRASE

La gent ha de saber la veritat i estar segura
Volodímir Zelenski
PRESIDENT D’UCRAÏNA

LA DATA

26.04.86
L’explosió
del reactor número 4 de la central de Txernòbil causa el pitjor desastre nuclear de la història.

Un escenari de desastre que atreu turistes

Redacció

La setmana vinent es compliran 34 anys de l’explosió del reactor número 4 de la central de Txernòbil, el pitjor accident nuclear de la història, que va tenir lloc prop de la ciutat de Prípiat, a l’antiga república soviètica d’Ucraïna.

Tres dècades després, en els darrers mesos s’ha multiplicat el nombre de visitants que s’acosten a la zona, atrets pel turisme dels desastres i per la sèrie de televisió Txernòbil. Segons les estimacions oficials, l’explosió va disseminar fins a 200 tones de material amb una radioactivitat equivalent a 500 bombes atòmiques com la que els nord-americans van llançar a Hiroshima al final de la Segona Guerra Mundial. La radiació continua afectant milers d’habitants de Bielorússia, Ucraïna i Rússia, on hi ha el 70% dels gairebé 200.000 kilòmetres quadrats de terrenys contaminats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]