Política

Un nou estat del benestar

Biden proposa en el seu primer discurs al Congrés reformular el paper del govern dels EUA amb una agenda social ambiciosa

El president defensa l’inici de mandat i diu que el país torna a “estar en marxa”

Joe Biden se sent hereu de Franklin Delano Roosevelt, el pare del New Deal que va crear un nou estat del benestar als Estats Units. L’actual president nord-americà, aprofitant la urgència derivada de la crisi majúscula provocada per la pandèmia del coronavirus, vol deixar empremta i un llegat del calibre del de FDR: paquets de mesures socials revolucionàries que elevin el contracte social al país, trencant el credo establert des de fa dècades que el govern federal, com menys poder, millor.

Dijous a la matinada, en el primer gran discurs del seu incipient mandat (ahir es van complir els primers cent dies) davant les dues cambres del Congrés, Biden va presentar un ideari revolucionari, que a Europa seria considerat clàssic de la socialdemocràcia, però que als Estats Units és el pal de paller per a l’ànima més progressista del Partit Demòcrata.

La recepta de Biden per reformar l’estructura del sistema de benestar social nord-americà és la implicació a gran escala de fons federals, polítiques nacionals que elevin la qualitat de vida i els serveis públics, característiques que xoquen amb l’ideari tradicional dels EUA. “Hem de demostrar que la democràcia encara funciona, que el govern encara funciona i que podem donar resultats a la gent”, va dir el mandatari.

El pla ja està en moviment. A principis de març es va aprovar el primer paquet d’estímul, fa uns dies va presentar un projecte d’infraestructures massiu, i davant el Congrés va presentar el tercer eix, un programa dirigit a les famílies i l’educació pública amb clàusules com ara baixes per malaltia i maternitat, desgravació fiscal per fill i educació preescolar i universitària (en centres públics) gratuïtes. Tres projectes enormes, una injecció de 6 bilions de dòlars (4,95 bilions d’euros) que és molt improbable que passin l’obstacle del Senat, però que presenten un Biden que, definitivament, es desmarca de la imatge de moderació que tothom li col·locava després de mig segle en càrrecs públics. Amb el marc ambiciós que va plantejar, tampoc es queda amb l’etiqueta de president de transició entre el seu predecessor i les futures generacions de líders.

La proposta de com ha de ser el pagament d’aquestes factures multimilionàries també és una novetat: la idea és un augment d’impostos a les rendes més altes. En definitiva, un missatge destinat a la classe obrera que, en part, vol recuperar el sector industrial que va abandonar els demòcrates seguint els cants de sirena de Donald Trump.

Canvi climàtic

La llista de propòsits i desitjos de Biden no acaba aquí. Un tema central per a Biden, com ha demostrat en les darreres setmanes, és la lluita contra el canvi climàtic, i va dedicar gran part del discurs a defensar les mesures en aquest àmbit. A més, va exhortar els congressistes que actuïn en temes com la reforma migratòria o un control més gran de l’accés a les armes, i de fet, els va arribar a desafiar posant-los com a data límit el 25 de maig, primer aniversari de l’assassinat de George Floyd, per aprovar una llei contra la brutalitat policial.

L’obstrucció republicana albira mals auguris per als plans de Biden, tot i que va presentar mà oberta al diàleg, a debatre propostes bipartidistes. Les diferències, però, són enormes.

El discurs de Biden també va servir de repàs dels primers cent dies de govern i, en especial, de l’èxit de la logística de vacunació i lluita contra la pandèmia de coronavirus.

Després de superar els quatre anys de Donald Trump (“ens abocàvem a l’abisme de la insurrecció i l’autocràcia”) i les dificultats causades per “la pandèmia i el dolor”, Biden va treure la retòrica més patriòtica per assegurar que els EUA estan redreçant el rumb sota el seu lideratge. “Els EUA tornen a estar en marxa”, va sentenciar Biden, una frase que també havia de servir d’advertència a rivals i competidors com ara la Xina o Rússia, amb qui va dir que no busquen el conflicte ni volen una escalada de les tensions (respectivament), però a qui va avisar que no es quedarà de braços plegats quan les accions de Pequín i Moscou no el satisfacin.

Dones
Mai ningú ha dit ««senyora vicepresidenta, presidenta»» [de la cambra baixa]
Racisme
Tots hem vist el genoll de la injustícia al coll de l’Amèrica negra
Post trumpisme
Amèrica torna a estar en marxa, i ha escollit l’esperança en lloc de la por
Democràcia
Hem de demostrar que la democràcia encara funciona
Equitat
És l’hora que les grans empreses i l’1% dels nord-americans més rics paguin el que és just

Harris i Pelosi: dues dones que fan història

Joe Biden va obrir la vetllada de la matinada de dijous amb una frase mai abans pronunciada per un líder dels EUA en un discurs al Congrés: “Senyora vicepresidenta, senyora presidenta de la Cambra de Representants.” Per primera vegada en la història s’escenificava que la segona i la tercera autoritat del país, Kamala Harris i Nancy Pelosi, són dones i el mandatari no va deixar passar l’ocasió per fer-hi referència. “Cap president havia dit mai aquestes paraules, i ja era hora”, va dir, tot provocant una ovació.

La imatge de dues dones flanquejant un orador al faristol del Congrés va ser la més icònica d’una sessió descafeïnada, sense “supervivent designat”, amb l’hemicicle semibuit per les mesures anti-Covid (només hi havia 200 convidats, res a veure amb el més d’un miler de qualsevol altre discurs en anys anteriors) i que, per aquest motiu, va perdre la força de les tradicionals ovacions i esbroncades dels congressistes. Just abans d’entrar a la cambra legislativa, una periodista va preguntar a Harris com descriuria el moment històric que estava a punt de protagonitzar. “Normal”, va dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia