Política

Escut per al català i vertigen per un nou Codi Penal

La taula de diàleg es fixa una desjudicialització que obligarà ERC a votar la reforma de la sedició el 2022

És llei orgànica i exigeix majoria absoluta de 176 vots al Congrés

Bolaños es vanta de desfer blocs

Aval a la llei d’educació del Parlament i impuls perquè el català s’obri pas al Parlament Europeu i al Senat

L’autonomia de cada escola per decidir el model lingüístic rep aval
Junts hi falta, tot i que Giró era amb Montero a només 6 quilòmetres
Garrido redacta el 95 amb ERC i el PNB la rebel·lió i Maza l’aprofita el 2017

El Codi Penal es considera una espècie de Constitució negativa, perquè és el revers punitiu dels drets i les llibertats, així que una reforma dels seus delictes desperta un vertigen propi de qui sap que redacta un arsenal que tan aviat com es publiqui al BOE tindrà vida pròpia en mans de jutges i fiscals, i aquesta era fins ara la malfiança de l’independentisme. La tercera reunió de la taula de diàleg ahir a La Moncloa, però, va voler aterrar en la concreció de dos acords: un escut per al català –amb l’impuls perquè s’obri pas al Parlament Europeu i al Senat– i una desjudicialització que obliga ERC a arremangar-se al Congrés i votar la reforma de la sedició abans que acabi l’any per desbrossar causes judicials i asfaltar el retorn dels exiliats. “La majoria existeix i hi serà quan hi hagi la proposta acordada”, va avisar la consellera Laura Vilagrà. “Estem disposats a harmonitzar la legislació espanyola amb les millors legislacions europees. Però és necessària una majoria parlamentària, que en aquest moment no existeix”, va matisar el ministre Félix Bolaños per posar pressió a ERC.

Sense l’esclat de la iconografia pròpia de cimera de dos estats –que va marcar la cita inaugural del 26 de febrer del 2020 a La Moncloa– i ja sense la mascareta –era obligatòria en la segona i última reunió del 15 de setembre del 2021 al Palau de la Generalitat–, la taula de diàleg es va reactivar ahir a La Moncloa amb comensals nous i ja sense presidents.

Comensals vells i debuts

Si bé el ministre Bolaños (Presidència) va encapçalar una alineació idèntica a la de fa 10 mesos a Barcelona –amb Yolanda Díaz (vicepresidenta segona i ministra de Treball), Isabel Rodríguez (Política Territorial) i Miquel Iceta (Cultura)–, la consellera Vilagrà (Presidència) va acudir a Madrid al capdavant d’un equip íntegrament republicà per l’absència de Junts i en el qual repetia Roger Torrent (Empresa) i hi debutaven Joan Ignasi Elena (Interior) i Natàlia Garriga (Cultura). Es dona la circumstància que l’absència de Junts va coincidir amb la presència a Madrid del conseller Jaume Giró, que va acudir a la cita del Consell de Política Fiscal i Financera amb la ministra María Jesús Montero (Hisenda) a només 6 quilòmetres de l’escenari de la taula de diàleg, els que separen La Moncloa i la cruïlla de la plaça de Cuzco amb la Castellana, on hi ha la seu d’Hisenda.

Reformes legislatives

Després de cuinar la cita amb secretisme –fins al punt de comunicar el dia i l’hora només 18 hores abans–, els dos governs no van distribuir els dos documents pactats –un per cada acord– fins després de les compareixences de Bolaños a La Moncloa i de Vilagrà a l’ambaixada catalana a Madrid, el centre cultural Blanquerna. “Cal reforçar l’aposta per solucions polítiques, sempre en el marc de la seguretat jurídica i de l’atenció a les demandes democràtiques avalades per una majoria social àmplia i transversal segons els principis i l’ordenament democràtic”, afirma el document de la desjudicialització. I “quan s’assoleixin aquests acords que requeriran alguna modificació legislativa concreta per materialitzar-los”, els grups del PSOE, Unides Podem i ERC “s’encarregaran d’impulsar-la parlamentàriament” i “totes dues parts manifesten la voluntat que aquestes modificacions legislatives s’aprovin, si s’escau, abans que finalitzi el pròxim període de sessions”.

Lliçons del Codi del 95

L’última gran reforma del Codi Penal –el franquista del 1973 va ser apedaçat el 1983 i el 1989– va tenir lloc el 1995, amb Juan Alberto Belloch de ministre de Justícia, i l’experiència va deixar una lliçó de malfiança als coautors. Quan es tractava de delimitar què era rebel·lió, Diego López Garrido (aleshores diputat d’IU) va advertir que “alçar-se“ ja era violent, peró que era millor fixar el requisit de la “violència” perquè una declaració d’independència no fos vista com a delicte de rebel·lió, i així ho va acordar amb CiU, ERC i Emilio Olabarria (PNB). El text redactat final –“qui s’alci violentament i públicament”– va deixar satisfets els legisladors, però això no va impedir que 22 anys després, la tardor del 2017, el difunt fiscal José Manuel Maza s’aprofités del text redactat per identificar una rebel·lió en la seva querella inicial contra el procés. Ras i curt: ERC sap des d’ara que la missió de rebaixar el sostre penal a imputats del present és tastar el vertigen de definir tipus penals que poden ser desvirtuats en un futur.

Com que el Codi Penal és una llei orgànica, la seva reforma necessita al Congrés una majoria absoluta de 176 vots a favor, i no n’hi hauria prou amb una abstenció d’ERC com la que va permetre aprovar la llei de memòria amb 173 vots a favor gràcies al PSOE, Podem, el PDeCAT, el PNB i Bildu. De la mateixa manera, si es vol desactivar el Tribunal de Comptes i posar fi a l’anomalia d’un ens que jutja casos ja jutjats i condemna sense ser un òrgan judicial, la llei de la qual penja és també una llei orgànica del 1982 –la que regula el seu funcionament ja és del 1988–, que en 40 anys no ha pogut ser alterada.

Procediment democràtic

Si bé Vilagrà alerta que la desjudicialització és el “pas previ” i que no hi ha solució fins a votar, Bolaños veu en la nova reunió de la mesa un triomf. “Les enteses han de ser representatives de la majoria dels ciutadans, allunyades dels blocs i sense enfrontaments estèrils. Mai més l’enfrontament estèril entre una part de Catalunya que intenta imposar els postulats a l’altra part”, es va vantar Bolaños. Si bé el ministre es va apuntar com a èxit que la part catalana firmi ara “conduir l’activitat política i institucional d’acord amb les institucions i els procediments democràtics”, com si fos aigualir el dret a decidir, Vilagrà va avisar: “Aquí no renunciem a l’autodeterminació i ens sembla un principi democràtic.”

Blindatge lingüístic

Com a “bon exemple d’acord transversal”, Bolaños hi va citar la llei del Parlament que respon a la sentència del 25% de castellà a l’escola i que explica tant el segon acord com el debut de Garriga. A més del reconeixement a l’autonomia de cada escola per decidir el model lingüístic i de l’aval al català “vehicular” i al castellà “curricular”, es promou que el català pugui ser parlat en el ple del Senat i del Parlament Europeu, una demanda històrica de la Generalitat i que implicaria convertir el català en llengua d’ús (tot i que no oficial) amb un acord parlamentari.

LES FRASES

Ens comprometem a impulsar les reformes legislatives que calguin abans de final d’any, pas previ en la fi del conflicte
La majoria [per refer el Codi Penal] existeix i hi serà quan hi hagi la proposta acordada sobre la taula
Laura Vilagrà
Consellera de la presidència
Estem disposats a harmonitzar la legislació espanyola amb les millors legislacions europees. Però la majoria ara no hi és
Mai més l’estèril enfrontament entre una part de Catalunya que intenta imposar els postulats a l’altra
Félix Bolaños
ministre de presidència

Junts carrega contra ERC per apartar-se de l’objectiu

Els primers dos acords que forja la taula de diàleg van ser replicats ahir per Junts amb enuig contra Pere Aragonès, a qui exigeixen –sent socis– que comparegui al Parlament a donar explicacions. “Com que la taula de diàleg s’està apartant dels objectius originaris que estan explicitats en una mandat del Parlament i l’Estat no para de generar conflictes nous que llavors posa com a elements de negociació, seria bo que el president Aragonès expliqués en seu parlamentària l’orientació que està agafant l’actual taula de diàleg”, va etzibar el portaveu de Junts, Josep Rius.

En el si del mateix govern, la consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, va advertir a ERC que “no imagina cap altre acord amb el govern espanyol que no prevegi la plena oficialitat del català en totes les institucions de la UE”. El 130è president i actual eurodiputat, Carles Puigdemont, va rebatre al ministre Bolaños: “El problema real és que a una part, la que vol la independència, se li nega el dret a poder fer efectiva la seva visió, i només es considera legítima la visió de l’altra part.” Puigdemont va posar en dubte que “l’Espanya que expulsa” al Congrés “els diputats que hi parlen català” aconsegueixi que es parli en català a Brussel·les, i el portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries, va recordar que el 22 de setembre del 2021 la cambra alta va admetre a tràmit una reforma del reglament presentada per Junts per poder utilitzar el català. “Sense taula de diàleg, ja ho tenim en marxa”, va reblar Cleries.

El balanç de Bolaños va enervar el líder de Podem al Congrés, Jaume Asens, que no entenia que el govern espanyol desdenyés una majoria per reformar la sedició i li va exigir aparcar les “excuses“. Asens va recordar que ell va enviar al Ministeri de Justícia un nou articulat del Codi Penal a finals del 2020. “Jo no puc parlar per altres però, si el govern hi està d’acord, jo veig molt possible aquesta majoria i en tot cas els quatre diputats del PDeCAT estem disposats a fer-ho”, va advertir Ferran Bel (PDeCAT). “De l’autodeterminació i l’amnistia s’ha passat a la Constitució”, va denunciar Eulàlia Reguant (CUP).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.