Política

la crònica

‘Post festum'....

De la passada municipalitat resten greuges a dotzenes motivats per denegacions fetes amb bon sentit o no a ciutadans

Diumenge passat, fins avançada la nit, l'eufòria presidí les reunions dels grups electorals guanyadors, en locals aliens a la seu del partit, amb familiars, amics i militants addictes. Tot i guanyar, mentre el nombre d'elegits no era suficient per formar l'Ajuntament sense altres forces, els caps de llista i directius del partit no es deixaven veure. En haver fet el recompte d'una part important dels vots i mantenir una distància còmoda amb el segon, no es pogué parar l'entusiasme contingut de la gent que aplaudí fervorosament l'aparició del cap de llista, presumible alcalde del poble o ciutat. Molts no podien cridar amb la boca plena de truita de patata del refrigeri ofert als assistents. He dit truita de patata d'inèrcia, ja que les truites servides en aquestes ocasions no tenen gust de res. El nerviosisme d'aquella hora i mitja de resultat incert es va acabar donant la cara, no sense alleugerir prèviament la pressió de la bufeta dels orins i fer una trucada a casa: “Mama! El papa diu que ja és alcalde!”, va dir el nen jovenet. “I ara què farem?”, preguntà.

Els petons de les dones i les abraçades dels homes, picant-se a l'esquena a la madrilenya, van ser a l'ordre del dia. El triomfador de la nit lluità entre l'emoció que l'emplenava, la incontenible il·lusió d'haver assolit l'alcaldia de la ciutat, les ganes de dir tot el que havia preparat i que ara no recordava prou bé i la consciència que ara entrava de ple en un estatus en què rebrà tants elogis com travetes. Molts ja l'esperen amb una petició de feina, col·locació o el que sigui a l'Ajuntament: “la nena, a qui fa poc han acomiadat d'una gestoria”; “el noi, que fa dos anys que ha acabat la carrera i no troba res de res”; l'històric militant, jubilat a una edat en què encara es poden fer coses,“una coseta per rematar els matins”; els que anaven a la llista i no han entrat, “ens hi hem fet amb les ungles: cerca un forat!”; i més. De primer no voldrà delegar i atendrà personalment tots els peticionaris. Haurà d'aprendre a dir nos que semblin sis.

De la passada municipalitat resten greuges a dotzenes motivats per denegacions fetes amb bon sentit o no a ciutadans: permisos d'obres, obertures d'establiments, rètols, àtics i d'altres. “Ho tornaré a demanar!”, pensen els afectats amb optimisme.

No pas tots els partits ho van celebrar. Tot just haver iniciat el recompte i veure els resultats, alguns van sortir disparats cap a casa amb una truita embolicada amb un retall d'un pòster de campanya. “Apagueu els llums!”, digué el president de SI pensant en temps dolents. Laporta sortí per la porta del darrere dient: “No m'hauré pas embolicat?” D'ERC es diu que Puigcercós dubta entre posar ràpidament el congrés en marxa o noliejar un vaixell de càrrega i transportar el que queda del partit al Brasil, un dels tres països emergents actuals. Potser es podria promoure la independència per a la Amazònia!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.