Política

Mas apel·la al suport del Parlament per evitar que el procés quedi “encallat”

El president de la Generalitat en funcions demana en el seu discurs d'investidura que no es perdi temps “innecessàriament”

Creu que l'Estat espanyol té “intolerància a la realitat nacional catalana”

“El procés passa perquè hi hagi investidura i, per tant, nou govern. Sense, el procés queda encallat”. Així ha resumit el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, els arguments per a la seva reelecció aquest dilluns davant el ple del Parlament, el mateix dia que la Cambra ha aprovat la resolució independentista presentada per Junts pel Sí i la CUP.

Al final del seu discurs, Mas ha demanat el suport dels diputats i ha recordat que “sense investidura no hi ha govern definitiu” i, en conseqüència, “el procés queda encallat, almenys durant un temps”. “De la majoria depèn que no hi hagi bloqueig ni pèrdua innecessària de temps per iniciar el procés a l'Estat català”, ha avisat.

El president ha rematat l'argument amb una metàfora marinera: “Sense sortir de port quedem atracats, immòbils, aturats”.

Al llarg de la seva intervenció, Mas ha destacat “l'oportunitat de fer un país nou, un país millor del que tenim en tots els seus aspectes i dimensions”. En aquest sentit, ha assenyalat que els catalans es troben en una “cruïlla decisiva” on han de triar “entre subordinació i llibertat”.

“Catalunya es troba en un punt així de la seva llarga història, en una cruïlla de camins en què la decisió col·lectiva assenyalarà el rumb per a molts anys i per a moltes generacions. Per això és tan transcendent que els que hi som ara no errem en la tria del camí: fallaríem a molts que ens han precedit, però sobretot decebríem i tallaríem les ales a molts que ens han de succeir”, ha advertit.

En referència a “camins intermedis” entre “subordinació i llibertat”, el president ha admès que existeixen però que “són són camins que no depenen de nosaltres, sinó de la voluntat de l'Estat d'obrir-los i, un cop oberts, de no convertir-los en carrerons sense sortida o en murs tapiats que no permetin seguir avançant”.

Mas ha recordat que durant “més de cent anys” diferents “generacions i partits” han “desplegat una llarga cadena d'intents de terceres vies i camins intermedis” per encaixar a Espanya, però aquests no han conduït al reconeixement de Catalunya com a nació i al respecte de la seva personalitat pròpia, entre altres coses.

Al seu parer, aquests intents no han prosperat “per manca de voluntat de Catalunya d'encaixar, sinó que el problema de fons és la manifesta incapacitat de l'Estat espanyol d'acceptar en el seu sí una Catalunya amb personalitat pròpia, identitat pròpia i projecte propi”.

“L'Estat espanyol té intolerància a la realitat nacional catalana”, ha sentenciat.

Segons ell, aquesta manca de reconeixement és la causa de la “desafecció que una part molt significativa de la societat catalana sent per l'Estat espanyol”. En aquest marc, ha augurat que aquesta desafecció “anirà a més davant de la incapacitat de l'Estat espanyol d'articular una proposta mínimament atractiva per a la majoria de la societat catalana”.

“L'Estat espanyol està políticament incapacitat per acceptar un repte de la profunditat i de l'alçada democràtiques com el que li està plantejant una part molt significativa de la societat catalana”, ha etzibat.

Referèndum vinculant

En referència a la declaració independentista aprovada aquest matí al ple del Parlament, Mas ha defensat que “la majoria de setanta-dos diputades i diputats a favor de crear un Estat independent per a Catalunya té el dret i el deure d'anar implementant el mandat rebut per part de la ciutadania, sense perdre de vista els cinquanta-dos diputats i diputades de la minoria i els onze que defensen el dret a decidir”. Al mateix temps, ha reconegut que “la minoria té el dret i el deure de fer valer la seva posició, però no negant un resultat electoral que ha donat majoria absoluta parlamentària a la independència”.
“Mil i una vegades vaig respondre a mil i una preguntes abans de les eleccions en el sentit que si teníem majoria absoluta en aquest Parlament, tiraríem endavant el procés per acabar constituint un Estat a Catalunya”, ha recordat.

“Si volen comptar vots, encantats de la vida: primer, comptin-los bé, perquè hi ha molts més sis que nos. I segon, si del que es tracta és de saber si es passa del 50% en vots, perquè de diputats i diputades està clar que passem, aleshores només hi ha un camí per saber-ho: un referèndum pur, com al Quebec i Escòcia, jurídicament vinculant i acceptant-ne el resultat”, ha apuntat.

Ara bé, ha posat en dubte que es pugui fer un referèndum d'aquestes característiques “quan el Partit Popular, el PSOE i Ciutadans no volen ni despenjar el telèfon, ni obrir el correu electrònic, ni seure al voltant d'una taula per parlar-ne”. “Em volen dir com es fa un referèndum així si per posar les urnes el 9 de novembre de l'any passat, en una consulta sense conseqüències jurídiques, alguns de nosaltres estem processats per la via penal?”, ha preguntat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.