Política

Han passat per Madrid

JOSEP LÓPEZ DE LERMA

EXDIPUTAT AL CONGRÉS de Diputats (1980-2004)

“L'eix transversal el va pagar el govern d'Aznar”

“Vam començar deixant de donar suport al PSOE, va ser l'inici del trencament, fins que ens vam negar a votar els pressupostos, forçant a la dissolució del Congrés i la convocatòria d'eleccions”

“Va complir amb tot el que s'havia pactat”

“Una disposició addicional específica sobre Catalunya que donés prou joc seria una solució”

Mantenim la conversa a la seu del despatx Roca Junyent Advocats de Girona, just el dia en què Josep López de Lerma (Sant Feliu de Guíxols, 1950) deixa la direcció del bufet gironí. Diu que està en retirada de la primer línia de la professió. De la política, ja se'n n'havia retirat el 2003. Va entrar provisionalment al Congrés dels Diputats el 1980 substituint Ramon Sala Canadell, però sovint les provisionalitats tendeixen a ser eternes, perquè va plegar gairebé vint-i-cinc anys més tard, després d'haver encapçalat sis vegades la llista de CiU al Congrés per la demarcació de Girona.

Està satisfet i fa un balanç positiu del seu pas per la política i de la feina feta a Madrid en el si del grup Minoria Catalana i de CiU al Congrés, perquè durant els anys que hi va ser, assegura, “vam ajudar a la governabilitat de l'Estat espanyol en moments en què ni la UCD, ni el PSOE
ni el PP no disposaven de majoria absoluta, i alhora vam treballar per omplir
de contingut polític la Generalitat de
Catalunya”. López de Lerma es va donar de baixa de militant de CDC el 2011,
després d'una llarga carrera política en
el si d'aquest partit en què va destacar com a vicepresident del Congrés dels
Diputats del 1993 al 2004 i com a portaveu del grup parlamentari català coincidint amb els dos últims anys del primer mandat d'Aznar com a president del govern espanyol.

Va viure intensament des de Madrid l'etapa en què CiU va donar suports parlamentaris al PSOE i al PP, quan aquests partits no tenien majories suficients. En una de les seves intervencions des de la tribuna del Congrés, quan el darrer govern de Felipe González començava a trontollar, va sentenciar: “Així no podem seguir”, frase que d'alguna manera marcaria el punt d'inflexió del que havia estat el suport parlamentari de CiU als socialistes: “Va ser l'inici del trencament, fins que ens vam negar a votar els pressupostos, forçant la dissolució del Congrés i la convocatòria d'eleccions”, explica.

En una altra ocasió, durant un míting electoral, López de Lerma havia afirmat: “Nosaltres no farem mai president Aznar, ho farà l'electorat”, una frase que assegura que es va haver d'empassar, pair i patir-ne les conseqüències. “Aznar va complir tot el que es va pactar al Majestic.” Aquest moment polític, tot i no participar en les reunions de Barcelona, López de Lerma el va viure de molt a prop, i comenta amb una certa sornegueria: “El desdoblament de l'eix, mil vegades inaugurat per Pujol, el va pagar el govern del PP gràcies al pacte del Majestic, signat en part sota la taula. No puc renegar del pacte amb el PP.” Com a portaveu del grup sabia que quan el govern espanyol paga obres d'aquest tipus, després han de retornar a l'Estat per formar part de la xarxa d'autovies estatals. “Vaig haver de convèncer un advocat de l'Estat redactant jo mateix el que es va escriure en el BOE deixant clar que en aquest cas no calia posar allò: ‘per consegüent l'obra no revertirà a l'Estat'.”

Com a diputat va viure el desenvolupament constitucional. Veu que aquest és un país democràticament immadur, reconeix que els catalans han estat maltractats i tenen moltes raons per estar emprenyats, a diferència dels bascos, que ni van signar, ni van votar la Constitució. Mirant cap al futur, descarta una DUI a Catalunya, i creu que la millor solució seria “una disposició addicional de la Constitució en què el tema sigui Catalunya i aquí s'ha d'encertar en el que s'escriu, que es doni molt de joc i així no caldria modificar la Constitució amb tot el que suposa. Si no, estem en un atzucac.”

EL MILLOR

La presidència de la comissió Roldán

Una de les situacions més engrescadores va ser quan va presidir, escollit per unanimitat, la comissió d'investigació del cas Roldán. És l' únic cas parlamentari en què l'informe ha estat redactat pel president de la comissió. Ho recorda per la importància que va tenir i pel respecte que aquest fet li va donar a Madrid.

EL PITJOR

L'intent del cop d'estat del 23-F

El moment més delicat dels vint-i-cinc anys que va passar a Madrid, assegura sense dubtar-ho: “Va ser, òbviament, el cop d'estat del 23 de febrer del 1981, que ens va agafar dins l'hemicicle.” És un mal record del qual no li agrada gaire parlar. Lamenta que avui encara “aquest país tingui un dèlfic democràtic considerable”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia