Toquen a Puig-reig 35 milions d'euros

El tercer premi de la loteria també deixa una bona picossada a Sant Joan de Vilatorrada, Barcelona i l'aeroport del Prat

Sònia Guitart, propietària de l'administració de loteria número 1 de Puig-reig des de fa 23 anys, ahir no podia ser més feliç. Per primera vegada, el seu establiment repartia una quantitat molt significativa de la rifa de Nadal, i això compensava el fet de no haver-se'n quedat cap dècim tot i haver-li passat pel cap a última hora: «Si ens haguéssim de quedar tots els números no podríem, però en aquest cas sí que és cert que vaig estar a punt de comprar-lo, perquè el trobava maco.»

En total, unes 30 sèries del 10104 van ser retornades. O almenys teòricament, perquè la neu del dia anterior havia evitat que les passessin a recollir per Puig-reig. Tot i això, el protocol indica que, el dia abans del sorteig, tots els números no venuts s'han de donar de baixa i s'han de trepar, amb la qual cosa no hi ha marge per a cap tipus de picardia a posteriori. Tot l'excedent, tal com va mostrar Sònia Guitart, estava compactat i segellat, pendent de tornar a Madrid per ser destruït.

L'administració de Puig-reig, a banda, també va repartir 100 euros per dècim corresponents a les dues últimes xifres del segon premi. En aquest cas, s'havien venut unes 190 de les 195 sèries possibles, i és que el 45452 era un dels dos números de tota la vida a la localitat. «Si hagués tocat aquest número, o el 19466, segur que els diners haurien quedat repartits per tot el poble», va reconèixer Guitart, de 74 anys, que va ser convidada per uns quants afortunats –així com l'empleada de l'establiment, Sara Babià– per anar a dinar al restaurant Baixador, molt proper, on es va fer una gran celebració.

L'entitat més beneficada a Puig-reig va ser el club de dards La Xarxa, que va repartir unes 15 sèries i que, segons el seu secretari, Josep Sunyé, ha vist solucionats molts dels seus problemes: «Mai no havíem participat en la loteria, tot i tenir 25 anys d'història, i el que hem guanyat ens servirà per renovar els nostres equipaments i poder viatjar amb més tranquil·litat per tot Espanya.» Més del doble, però, va distribuir el bar Juventus, situat a l'antiga colònia i actual museu tèxtil de Cal Vidal, que veu les 36 sèries venudes com un símbol del ressorgiment: «Amb la nevada de dilluns se'ns van anul·lar 225 dinars, i vaig pensar que m'havia de canviar la sort», va dir la propietària, Dolors Moreno, que espera que l'esdeveniment pugui ressituar l'històric indret en el mapa.

Finalment, els altres afortunats en massa van ser els alumnes de sisè de l'escola de la veïna Casserres, que van repartir 10 sèries.

el contrapunt

La sort compensa el declivi industrial

Emocionada pel toc de la fortuna, Sònia Guitart recordava com el seu poble ha baixat de 7.000 a 4.000 habitants, i ha perdut les set fàbriques que durant tot el segle XX li garantien la prosperitat. Cal Vidal, actual testimoni museístic de tota aquella activitat industrial, és l'exemple més fidedigne de com els temps han canviat, i es pot dir que el bar Juventus sobreviu de les escoles que visiten l'espai, dels turistes ocasionals i dels autocars de gent gran que fan ruta cap als Pirineus. Si es pot establir algun paral·lelisme entre l'atzar i la justícia, no deixa de ser gratificant que la rifa de Nadal hagi retornat el somriure econòmic, encara que sigui per unes setmanes, a una part significativa d'aquests resistents, que renuncien a la temptació migratòria per no perdre la identitat. Com la Dolors Moreno, que va viure fins als sis anys a Cal Vidal i hi va tornar en fa un i mig per contribuir a rellançar la seva memòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.