Successos

Susqueda: trets i proves sense testimonis humans

Els Mossos i l’empresa contractada van a disparar al pantà per calibrar els sons, però sense la gent que va sentir els trets el dia del crim

El nivell és molt més baix que l’agost del 2017

Els trets han tornat a ressonar al pantà de Susqueda, on el 24 d’agost del 2017 es van sentir les detonacions que van posar fi a la vida de Marc Hernández i Paula Mas. Aquesta tardor hi han ressonat trets programats que volen emular els del dia del crim per efectuar una prova de so amb tecnologia sofisticada que pretén deduir d’on provenien els trets que van matar Marc i Paula. Durant dos dies, el 4 i el 5 d’octubre, els Mossos van ser al pantà de Susqueda i es van ocupar de disparar des de diferents punts mentre tècnics de l’empresa Fundació Privada Universitat i Tecnologia (Funitec), que han contractat per 47.473,14 euros perquè els facin un servei d’assessorament tècnic, enregistraven amb aparells el so, en cadascun dels punts on el dia dels fets hi havia gent que va testimoniar que els havien sentit. Però aquests cop les orelles eren la tecnologia que l’empresa va dur al pantà en compliment del contracte d’assessorament. Aquest cop no van citar els senderistes que van sentir trets i música màquina mentre pujaven per la pista que enfila cap a Sant Martí Sacalm, ni tampoc les cinc persones que el 24 d’agost del 2017 eren al mas Llomar i també van assegurar que havien sentit trets. L’amo del Llomar sí que era present mentre els tècnics feien les seves proves i els mossos disparaven, però perquè ell viu allà. A banda de les proves al pantà, Funitec va recollir les dades meteorològiques (humitat, vent, temperatura, pressió atmosfèrica...) registrades pels serveis meteorològics, que hauran de tractar tècnicament per equiparar la transmissió del so en relació amb les condicions meteorològiques que hi havia el 24 d’agost del 2017. El plec de condicions del contracte establia que les proves s’havien de realitzar abans de la fi del 2022 i en el moment que el pantà estigués al mateix nivell que el dia del crim. Exigència que no s’haurà complert perquè el nivell del pantà ara està molt més baix [vegeu les fotos]. Hi ha altres modificacions a l’entorn del pantà que poden influir en la transmissió del so i la seva captació. La vegetació pot haver variat, ja que s’han fet tales en diferents punts i també perquè l’extrema sequera ha afectat el bosc. També ha canviat el Llomar, que en aquell moment era una casa enrunada i ara és una edificació ben restaurada.

Aquestes proves, els resultats de les quals s’haurien de presentar abans d’acabar l’any, tenen com objectiu acotar l’escena del crim. Els investigadors no han amagat mai que els seu objectiu és provar que el crim va ser a la Rierica, les runes d’una casa que emergeix i se submergeix segons puja el nivell del pantà, perquè aquest és el lloc on l’únic encausat, Jordi Magentí, va admetre que pescava. Les proves amb l’empresa Funitec també s’han fet al marge de la defensa de Magentí, Benet Salellas, que havia demanat de ser-hi present i que l’informessin de la metodologia que es faria servir. El jutjat li ho va denegar en dues ocasions i ara ha presentat un recurs a l’Audiència de Girona que encara no està resolt. Aquestes proves de so, sense els experts externs però amb testimonis humans, ja les van fer els Mossos el 18 de desembre del 2017 disparant des de cinc punts diferents (la Rierica vora aigua banda Llomar, la Rierica vora aigua banda font del Borni, la pista de dalt de la Rierica, la platgeta de la font del Borni i l’antiga pedrera) i amb armes diferents. Els testimonis auditius van ser molt discrepants, però, garbellant els resultats, els Mossos van indicar que el lloc més probable era el punt 4, a la pista sobre la Rierica. En les proves del 2017 no es va incloure, com a punt d’estudi de possible de procedència dels trets, la part de dalt de la font del Borni, allà on ara les dades aportades per Google situen el telèfon d’una de les víctimes (Marc Hernández) entre les 11.20 i les 11.26 h, l’hora que la investigació ha fixat). Google situa el telèfon just on hi havia el cotxe de Bartomeu Soler, l’eremita que vivia en una barraca, que va aparèixer mort el desembre del 2019.

La soga encara penja, la tomba del Pelut s’ha perdut

La barraca on viva Bartomeu Soler, al marge del pantà entre el torrent de la font del Borni i la Rierica, manté la seva estructura intacta tres anys després de la mort de l’eremita, que l’havia construït amb les seves pròpies mans. La soga que penjava de l’alzina damunt d’on va ser trobat el seu cadàver també continua al seu lloc, igual que la cinta policial que van posar els Mossos quan es va fer l’aixecament del cadàver. Tot i l’escena, Soler va morir d’un atac de cor, segons l’autòpsia. El que està malmès és el fèretre de fusta on Bartomeu tenia enterrat el Pelut, el seu fidel gos, que va voler tenir al seu costat quan se’n va anar a viure al pantà.

A l’entorn del pantà també s’ha notat un altre canvi: a la paret de la presa no hi ha (no hi eren fa deu dies) les habituals poesies que un anònim dedicava des de fa mesos a la memòria de les víctimes del doble crim: Marc i Paula. Des del crim, els missatges d’homenatge a la parella assassinada s’han anat canviant. L’autor variava els textos però sempre eren una oda cap a la figura dels “nens”. Mai els signava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.