Parlar de gitanos, a Girona, remet al barri de Font de la Pólvora, i remet també a tota una colla d'estereotips i prejudicis de l'imaginari col·lectiu que impedeixen avançar en la cohesió social com el de la conflictivitat i la delinqüència. Ara bé, de conflictivitat n'hi ha també a altres barris i, a més, cal tenir en compte que no sempre l'origen dels conflictes és la població gitana, sinó que també poden ser-ho persones no gitanes que viuen al barri o bé l'utilitzen. En tot cas, els qui vivim a altres zones de la ciutat no anem a Font de la Pólvora perquè pensem que és perillós. Per això resulta sorprenent saber que els pares gitanos tenen por que els seus fills i filles vagin cap a Girona per estudiar a l'institut, i que els mateixos joves van com amb una cuirassa per defensar-se de possibles hostilitats, i busquen de fer alguna malifeta que els mereixi l'expulsió. Heus aquí el fruit d'haver viscut sense relacionar-nos els uns amb els altres: el desconeixement mutu, la desconfiança, la por.

De tot això parlem amb Nicolasa Zapata, promotora escolar del barri i mediadora en situacions familiars i conflictes socials. La Nico, de Toledo, casada amb un gitano català, ha viscut tota una vida a Font de la Pólvora, i és una referent al barri, estimada per paios i gitanos. “L'educació és el tot”, ens diu, i creu fermament que des d'aquí es poden canviar les coses. Afirma que “caldria formar escoles per a pares”, perquè si ells no valoren l'educació és difícil que els nens continuïn els estudis. La seva il·lusió seria tenir una neta mestra, perquè reivindica la formació de les dones, i perquè creu que el poble gitano necessita mestres gitanos, que eduquin amb els seus valors i la seva cultura. Tenim direccions clares per actuar: aconseguir la connexió del barri amb la ciutat, motivant desplaçaments en els dos sentits, i aconseguir que els adolescents de secundària (acompanyats des de diferents projectes, també per Càritas) acabin graduant-se i continuïn els estudis en un cicle formatiu o carrera universitària.