Infraestructures i serveis

Mobilitat

La Generalitat contempla ampliar amb un carril addicional quatre eixos gironins

Un carril més, quotidià

Territori descarta noves autovies fins al 2030 i limita les millores al model de carreteres 2+1, amb un tercer carril delimitat per facilitar avançaments i evitar xocs frontals

La programació preveu desplegar-lo en quatre vies gironines, entre les quals una anella de les Gavarres sense desdoblar (C-65 i C-66), el tram de Lloret a Vidreres (C-63) i l’eix litoral (C-31)

El tercer carril ha permès reduir la sinistralitat en un 90% en els primers trams on s’ha posat a prova

El mapa d’autopistes i autovies a les comarques gironines, amb l’AP-7 de peatge durant dècades en la primera categoria, i limitat –en la segona– a la C-66 entre Sarrià i Banyoles fins que es van inaugurar l’A-26, els trams desdoblats de l’N-II, l’autovia de la Costa Brava Centre i l’eix transversal, ja fa més d’una dècada, no creixerà a mitjà termini. Però el govern de la Generalitat vol impulsar el nou sistema 2+1, amb un carril addicional altern i convenientment delimitat entre els dos sentits, amb una inversió programada de 664 milions per al conjunt de Catalunya fins al 2030. Entre els 418 quilòmetres que s’hi preveuen, hi ha quatre carreteres gironines: la C-63; C-65; C-66, entre la Costa Brava i l’interior, i la C-31, paral·lela al litoral, des de Palafrugell fins a Figueres.

El model del tercer carril ha donat bons resultats en forma de reducció de sinistralitat en diversos trams on ja s’ha posat en pràctica, com ara al Berguedà (C-16) i a la conflictiva C-55 –l’eix del Llobregat lliure de peatge entre Barcelona i Manresa. La sinistralitat en forma de col·lisions frontals ha caigut en tots els trams reformats al voltant del 90%, com va destacar ahir el conseller de Territori, Juli Fernàndez, i és una fórmula que, més enllà de l’ampliació de la variant de la C-66 al voltant de Banyoles sobre aquest esquema, faran servir per mitigar congestions i mirar d’evitar accidents greus en altres carreteres de la demarcació.

La nova anella de les Gavarres

Els calendaris i priorització d’actuacions del pla, per a un període de set anys, s’aniran aclarint en els pròxims mesos. Ahir, tant el conseller com la resta de responsables del Departament no van entrar a precisar encara quins seran els primers trams a executar. Però queda clar que la reivindicació de l’empresariat i els avantprojectes d’una autovia que tanqués l’anella de les Gavarres, pel sud, entre Llagostera i la capital, i des de Palafrugell cap a la Bisbal i el nus de Sarrià de Ter amb la C-66, a Girona Nord, es descarten. Serà un carril més per avançar amb més seguretat en determinats trams, en el dia a dia.

L’eixamplament i reordenació d’una calçada única genera menys costos, mentre s’acaben de pagar la resta d’hipoteques viàries dels peatges a l’ombra –com ara el de l’eix d’Aro entre Maçanet i la Costa Brava Centre i el rescat milionari de l’eix transversal–, i alhora menys impacte sobre el territori, tot prevenint el rebuig veïnal als municipis afectats. Mentrestant, també, s’aporten solucions mentre es redefineix un model de mobilitat on avui la preeminència del vehicle privat sembla discutida, i es pot compaginar el sistema del 2+1 intermitent en alguns trams aïllats, mentre no s’aclareixin altres projectes pendents de variants a Llambilles (C-65), Torroella de Montgrí i Verges (C-31) o les diverses que s’acumularien a la C-66 entre Llofriu, la Bisbal, Corçà, Bordils o Celrà.

Fonts de la Cambra de Girona, tot i la reivindicació de tancar l’anella de les Gavarres i prioritzar el desdoblament de la C-65 entre la capital i la Costa Brava Centre, ahir van ajornar qualsevol pronunciament fins que Territori precisi avantprojectes i dates i puguin analitzar documents i plànols.

Els criteris de càlcul

En l’anàlisi d’intensitats mitjanes diàries de trànsit (IMD) –a partir de 5.000 vehicles diaris–, sinistralitat o la importància estratègica de trams que enllacen amb la xarxa viària d’altes prestacions –autopistes i autovies. Si es tenen en compte els criteris de sinistralitat i fluxos de trànsit, la C-65 entre Llagostera i Girona compliria els dos requisits com a carretera més estratègica on actuar a la demarcació, amb una IMD mitjana de 22.266 vehicles diaris entre el 2015 i el 2019. La xifra puja per la pressió dels dies festius, o estivals, en què sovint acaben formant-s’hi retencions. En el mateix període d’estudi, s’hi van registrar 49 accidents mortals o greus, majoritàriament per xocs frontals.

Pel darrere, es disputen el rànquing de trànsit tant la C-63 –entre Lloret i Vidreres– com la C-66 –entre la Bisbal i Sarrià– i la C-31 en el tram d’accés sud a Figueres, totes per sota, però, dels 15.000 vehicles de mitjana, i amb sinistralitats menors, però també notables.

664
milions
programa invertir la Generalitat per habilitar un tercer carril en una vintena de carreteres catalanes fins al 2030.
4
carreteres
gironines entren en la planificació: C-63, C-65, C-66 i C-31.
22.266
vehicles
diaris de mitjana va suportar la C-65 entre Girona i Llagostera entre el 2015 i el 2019, amb 49 accidents mortals o greus, la carretera amb més pressió, sobretot en períodes de vacances o caps de setmana.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.