Salut descarta el test ràpid i farà 27.238 PCR en residències
El departament decideix ara destinar les proves menys fiables a estudis poblacionals
El nou pla de xoc identifica 26 espais més amb 1.044 places disponibles per a trasllats
El Departament de Salut va presentar ahir el pla de xoc contra la Covid-19 a les residències, després que aquests espais s’hagin convertit en un dels focus d’infecció de la malaltia. Salut ha agafat les regnes de la gestió d’aquests equipaments i una de les primeres actuacions ha estat identificar 26 espais nous que representen un total de 1.044 llits disponibles per al trasllat de residents, contagiats o no, d’acord amb les necessitats de cada persona. Aquesta fase permetrà descongestionar les residències i traslladar-ne els residents, estiguin contagiats o no.
A més de disposar d’aquests espais, el més important és fer al més aviat possible el test de diagnosi de Covid-19 tant a residents com a personal laboral per tal de fer el triatge i les reubicacions que calguin. Fins ara s’havia optat per fer els tests serològics, d’execució més ràpida, però finalment aquests no han estat tan efectius per aconseguir el repte d’estalviar un 60% de PCR, les proves més fiables, per la qual cosa a partir d’ara es descarten els test serològics i fins al 8 de maig es preveu fer fins a 27.238 PCR en un col·lectiu aproximat de 35.000 persones, entre residents i personal laboral. De moment, des de la setmana passada ja s’han fet 8.500 proves i s’han registrat casos positius en 604 centres residencials fins al 15 d’abril. Un dels criteris és fer les proves en totes les residències i centres on s’hagi detectat com a mínim un cas positiu de Covid-19. Les proves es coordinen des dels centres d’atenció primària.
Així ho va anunciar la coordinadora de les residències i directora assistencial de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, Yolanda Lejardi, en una roda de premsa telemàtica al costat de la consellera Alba Vergés. Lejardi també va explicar que, arran de les inspeccions als centres assistencials, es va comprovar que deu d’aquestes residències presentaven un estat “crític” i per això la Generalitat va decidir intervenir en tres canviant-ne l’entitat gestora, una altra està en procés de canvi de direcció i en sis més s’està valorant quin canvi cal fer. D’altra banda, 54 centres han estat reforçats amb 162 nous treballadors a causa de les baixes afecten el personal laboral. Amb tot, aquestes dades “no són suficients” i per això s’han “unificat” totes les borses de treball habilitades, que inclouen unes 700 persones, mentre es continuen fent crides a professionals del sector a apuntar-s’hi.
LES FRASES
Morir a casa, millor o pitjor?
Entre les dades de defuncions que es van conèixer abans-d’ahir arran dels nous càlculs del Departament de Salut amb les xifres aportades pels serveis funeraris, hi havia la xifra de 456 persones que havien mort a casa des de l’inici de l’epidèmia. Cal recordar que, segons dades de les funeràries, a Catalunya han mort 7.069 persones, el doble de la xifra que es coneixia fins ara, que corresponia únicament als finats als hospitals, 3.855.
Però, pel que fa a les noves xifres, en la roda de premsa d’ahir es va preguntar a la consellera Alba Vergés per la xifra de les 456 morts per Covid-19 a casa. En una situació com l’actual, de pandèmia i de patiment per les moltes morts que també tenen lloc als hospitals sense que les famílies puguin atendre el familiar o amic, la consellera va voler destacar que la mort a la llar no ha de ser pitjor que d’altres. “No hi ha cap protocol que digui que morir a casa és pitjor”, va assenyalar la consellera Vergés, davant del que es podria percebre o entendre com una desatenció al malalt en temps d’epidèmia.
