CIÈNCIA
Ian Wilmut, el ‘pare’ de l’ovella Dolly
El científic britànic va clonar el primer mamífer i va engegar un debat ètic que encara continua
L’embriòleg anglès Ian Wilmut, un dels científics més polèmics del segle XX, va morir diumenge passat als 79 anys. Es va saber que tenia Parkinson. Wilmut va ser el cap de l’equip que va crear una criatura que va deixar el món astorat, l’ovella Dolly (1996), l’animal més conegut de la història moderna de la humanitat juntament amb la gossa Laika. Dolly va ser el primer mamífer que va néixer mitjançant una clonació. La mort de l’animal, fa poc més de vint anys, va encendre un cop més el debat ètic de la clonació, que es podria dur a terme en un altre mamífer ben conegut (els humans). L’ovella, criada a Escòcia, hauria mort de forma prematura per la seva fràgil salut, fet que va confirmar, segons els seus crítics, que Wilmut va anar massa lluny en la seva investigació.
Més endavant, amb tot, un veterinari espanyol va dir a El País que Dolly no havia mort per cap aberració genètica. Tenia un càncer de pulmó, molt comú en la seva espècie. La clonació de l’ovella, batejada en honor de la llegendària cantant Dolly Parton, va ser un experiment que es va dur a terme amb la col·laboració de l’Institut Roslin, a Escòcia, i amb el finançament d’un consell d’investigació del Regne Unit. El científic no va agafar l’embrió d’una ovella viva, sinó d’una ja congelada. Per això no va aparèixer mai una imatge de Dolly i l’ovella de la qual va sorgir.
Els científics independents que van comprovar l’experiment van confirmar que l’ovella era un clon autèntic. Aquell avenç va marcar el punt culminant en la trajectòria de Wilmut, que havia estat treballant en el camp de la ciència animal i la congelació d’òvuls des de finals dels seixanta. El 1973 va formar part d’un equip de la Universitat de Cambridge que va crear Frostie, la primera cria que va néixer d’un embrió congelat.
Tot i que l’èxit de Wilnut és reconegut a tot el món i en tota la comunicat científica, la polèmica que va envoltar la seva experimentació li va impedir ser inclòs en el grup de científics que va rebre el Nobel per la clonació. Els premiats van ser John Gurdon, que havia clonat el primer animal (una granota), vint anys abans que nasqués Dolly, i el japonès Shinya Yamanaka, que havia estudiat les cèl·lules mare de la pell.
La clonació humana, un dels temes recurrents en la ciència-ficció, encara no s’ha experimentat amb la fórmula amb la qual Wilmut va crear la seva ovella repetida. El veterinari sud-coreà Hwang Woo-Suk va publicar a Sciene el 2004 un estudi en el qual demostrava que havia clonat els primers embrions humans. Uns mesos després es va confirmar que era un frau i la investigació sobre clonació a tot el món, i Wilmut n’era un dels capdavanters, va estar sota sospita.
El mateix Wilmut va descriure, en una entrevista al The New York Times, la perspectiva de la clonació humana com a “repugnant” i va assegurar que el seu treball no tenia res a veure amb la temuda, per molts, “còpia d’éssers humans”.