Societat

Pallars Jussà

Un poble sobre el fang

El poble de Guàrdia de Noguera està situat en un assentament geològic poc consistent i la construcció d'una carretera va provocar una gran esllavissada

Fa una dècada que els veïns volen una reparació

“Ara que se'n parla tant, de Barberà de la Conca, potser fóra hora que algú posés els peus a Guàrdia de Noguera i solucionés un problema que fa més de deu anys que dura.” Ho diu l'alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, que assenyala un cas d'esllavissada que, tot i que va ser provocat per unes obres, fa anar de corcoll els veïns des de fa una dècada. Guàrdia de Noguera és un petit poble del municipi de Castell de Mur enclavat al Montsec, entre la Noguera i el Pallars Jussà, dalt d'un petit turó que ofereix unes vistes fantàstiques de la vall del Noguera Pallaresa, l'embassament de Cellers i l'entrada del congost de Terradets. La vida del centenar de veïns que viuen en aquest entorn solitari és lenta i tranquil·la, però en els darrers anys ha irromput amb força una gran preocupació: el terra es mou.

Des de fa més de deu anys, els terrenys sobre els quals està construït el poble s'han enfonsat. Ja abans al poble hi havia petits moviments, però molt lleus i no han impedit que la principal construcció del poble, l'església del segle XVI, hagi arribat fins als nostres dies sense gaires reparacions. Però des del 2001 el procés s'ha accelerat.

El detonant va ser la construcció d'una carretera que havia d'unir l'embassament de Cellers amb el conjunt monumental del Castell de Mur, que es volia començar a promocionar turísticament. Era l'any 2001. “Nosaltres ja vam avisar els enginyers de la Diputació, però no ens van fer cas de cap de les maneres”, diu Jordi Elies, un dels veïns afectats. “Per sota del poble circula aigua que baixa de dalt de la muntanya; quan van fer la carretera van posar tones i tones de sorra a sota de l'asfalt tot i que estaven avisats”, sosté Elies. L'aigua va deixar de circular, es va acumular i quan va agafar prou volum va provocar una forta esllavissada als terrenys. La rotonda feta a l'entrada de la població es va moure 5 metres. Una granja va quedar pràcticament destrossada, amb el terra obert i parets partides per la meitat, i el moviment va durar uns mesos. A les primeres cases del poble, les esquerdes fan prop de 20 centímetres. En una segona línia d'esquerdes, ja al centre de la població, l'amplada del moviment és de 2 centímetres i afecta diverses cases i l'asfaltat del carrer, de punta a punta de la població. A les altres cases fora de les dues “línies d'atac” de l'esllavissada hi han sortit també algunes esquerdes, però més lleus.

Des de llavors, el moviment de terres no s'ha aturat del tot. Els testimonis col·locats pels tècnics encara assenyalen algun lleuger increment de les esquerdes. Però els veïns estan en general tranquils i consideren que són moviments propis de l'assentament.

Ara bé, amb el que no estan tan tranquils és amb la reposició dels danys en cases, granges i coberts. Els xifren en 690.000 euros. Han presentat una demanda judicial contra la Diputació de Lleida que ara està pendent de resolució.

La Diputació, que políticament ha canviat de mans dues vegades des del 2001 fins ara, no s'ha fet càrrec en cap ocasió d'aquest problema. El que sí que va fer va ser refer del tot la carretera quatre anys després de l'esllavissada, ara sí amb pous per al drenatge de l'aigua i la construcció de talussos i esculleres que han aturat el moviment del poble.

Danys.
Els veïns afectats per l'esllavissada reclamen a la Diputació 690.000 euros en indemnitzacions. L'ens provincial ha aturat els moviments de terra però no es fa càrrec dels danys


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.