crònica de França

Oh, benvinguts a «Sarkoland»

Una part de la premsa francesa ha gosat mofar-se del president de la República. Podria ser no gaire saludable per a aquesta premsa ja que Sarkozy és el primer president, des del general De Gaulle, que ha emprès alguna acció judicial contra un diari quan s'ha sentit atacat en la seva dignitat personal. Una part de la premsa francesa no ha volgut creure que Nicolas Sarkozy, el vespre del 9 de novembre de 1989, es trobava al peu del mur de Berlín, prop de la Porta de Brandenburg, amb un petit martell a la mà i picant amb d'altres per obrir el pas als alemanys de l'est. Sarkozy ho va explicar en un text probablement escrit per un dels seus consellers: la percepció de l'esdeveniment històric, el viatge organitzat a corre-cuita, l'arribada a Berlín, les abraçades amb els primers alemanys de l'est fugint la dictadura comunista... Qui té memòria o qui ha consultat els arxius d'aquella època sap que res no deixava percebre que el mur cauria ni, sobretot, aquell dia. Sense voler dubtar de la veracitat del viatge de Sarkozy a Berlín, es pot suposar que, com tants altres europeus que van voler assistir a l'esdeveniment, va marxar necessàriament després de l'obertura de la frontera i que, com a mínim, va arribar allà el 10 de novembre.

Tan sovint amagat rere una modèstia que sembla haver estat assajada en un taller de teatre, podria ser que l'autoenamorament d'aquest home fes explotar un dia els límits de la decència? No fa gala de proeses sexuals similars a les de Berlusconi perquè, com a bon francès, és obsessionat per la història. Així doncs, per què s'ha reprimit i no ha explicat, per exemple, que havia aconseguit passar a Berlín est el 9 de novembre al matí i que va ser ell qui va convèncer l'oficial de guàrdia a Check-Point Charlie de deixar sortir la multitud? Per cert, no va ser ell qui va ajudar Borís Ieltsin a pujar a damunt d'un tanc per adreçar-se a la població, l'agost de 1991, quan el president rus va fer fracassar un intent de cop d'estat? Un any abans, no era ell que aguantava la porta de la presó d'on va sortir Nelson Mandela?... On és Sarko? podria ser el títol d'un llibre d'èxit: a cada foto històrica, deu haver-hi, entre la multitud però sempre a prop del cor de l'acció, un homenet amb els cabells eriçats i la mirada modesta però ferma... Cerqueu les fotos dels primers discursos de Lech Walesa i ja veureu...

Tot això podria ser una simple bajanada, un accident en la comunicació presidencial. És clar. Però és simptomàtic d'una manera de somiar-se a si mateix, emfàtica, narcisista i falsament humanista. Sarkozy és un pedant que només sap parlar bé d'ell mateix i com que ningú no és capaç de fer-li nosa el tindrem com a president fins al 2017, excepte si ell mateix, volent anar massa lluny, s'entrebanca i cau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.