Patrimoni de la humanitat

D'una bellesa indescriptible, Dubrovnik és una ciutat de perfecta harmonia i d'una gran riquesa artística i històrica, amb dos quilòmetres d'exquisides muralles

La primera impressió en arribar a Dubrovnik és que ens trobem en una bonica, cuidada i endreçada ciutat costanera del mar Adriàtic de l'extrem sud de Croàcia. En entrar a la ciutat vella (Stari Grad), per la porta de Pile (l'antiga porta principal de la ciutat), els qualificatius que es poden anar emprant a mesura que es va fent camí i es puja dalt les muralles, és molt difícil que puguin descriure i resumir tanta bellesa i riquesa artística i històrica.

En resseguir el recorregut, falten ulls per mirar i gaudir d'un decorat natural on es concentren gairebé tots els edificis singulars d'una ciutat que és de les més assolellades d'Europa i que, amb els seus tresors i de manera conjunta, és coneguda com «la perla de l'Adriàtic» tal com la va batejar Lord Byron. A la ciutat vella totes les cases a les quals hi viu gent, són de pedra, i als laterals del carrer central hi ha una gran quantitat de carrerons alguns amb grans escalinates, envoltats per façanes i comerços que daten de l'edat mitjana. És un museu a l'aire lliure, on a les teulades s'hi barregen teules noves (portades de França, en la reconstrucció, perquè eren les que més s'assemblaven a les originals) amb les teules velles. L'any 1979 la ciutat de Dubrovnik va ser inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

«La Placa» o «Stradun»

Abans d'accedir a les muralles medievals, en iniciar el carrer central, «La Placa» o «Stradun», de la ciutat vella, el primer que es troba és la font d'Onofrio, una creació del napolità Onofrio della Cava del segle XV (1438), quan feia l'aqüeducte de la ciutat. Situada a l'entrada de la ciutat, per la porta de Pile, la Gran Font d'Onofrio, tal com és coneguda, era el principal punt d'aprovisionament d'aigua de Dubrovnik. I tot i que va patir les destrosses del gran terratrèmol de 1667 i els bombardejos serbis de 1991 i 1992, encara raja aigua pels seus 16 brocs. A partir d'aquí, en aquesta ciutat que va ser reconstruïda de manera racional després de l'esmentat terratrèmol del 1667, els monuments, palaus, esglésies, convents o catedral, conformen un recorregut de gran interès per recrear-se i dedicar-hi el temps que cadascú cregui necessari. Des de l'església més freqüentada de Dubrovnik, Sant Blai (Svei Vlaho), un edifici religiós dedicat al patró i protector de la ciutat, construïda en el segle XVIII, al davant de la qual hi ha la Columna d'Orlando (1419) que és el símbol de la llibertat i la independència de Dubrovnik, fins al port vell, a la porta Ploce, la del sud. Això sí, aturant-nos al convent de Santa Clara (segle XIII); a la catedral, un edifici religiós construït el 1713 després de la destrucció de l'antiga catedral pel terratrèmol de 1667; el convent franciscà del 1317 que al seu interior té una farmàcia que va obrir el 1391; el Palau Sponza de façana renaixentista; la torre del rellotge amb dues figures de metall que fan sonar la campana cada hora; l'impressionant Palau del Governador, o el monestir dels dominics, un edifici monumental que té accés des la zona del port i a l'interior del qual hi ha una sala per l'exhibició de pintures d'artistes locals i un magnífic pati.

Les muralles medievals

La volta a la muralla són dos quilòmetres i escaig de trajecte que valen molt la pena per fer-se una idea, primer de tot, de la mateixa muralla, una construcció monumental dels segles XIII i XVI que té 16 torres (torres Minceta, que és al punt mes alt; Bokar, al flanc esquerre de la banda de mar; la de Sveti Ivan –Sant Joan–, al flanc dret, i la de Sveti Luka –Sant Lluc– al flanc dret del port, són les principals); i després, pel seu entorn: els carrers, els patis o les teulades, i la vista d'un mar de blau poderós i encisador, i unes belles cales que la voregen. Fora muralles, cal no oblidar-se de la fortalesa de Lovrijenac ni la de Revelin.

DADES D'INTERÈS

Situació. Ciutat de Croàcia (costa adriàtica), és la capital del comtat de Dubrovnik-Neretva.
Extensió. 21,35 km²
Habitants. Uns 50.000.
Moneda. La kuna. (1 euro= 7 kunes).

CAL VISITAR-HO

Stari Grad. La ciutat vella.
Muralles de Dubrovnik. Dos quilòmetres de longitud. Feta entre els segles XIII i XVI
Catedral. Construïda el 1713 després que el terratrèmol del 1667 destruís l'antiga.
Palau Sponza. Data del segle XVI i, actualment, s'utilitza per guardar els arxius nacionals.
Església de Sant Blai. Construïda en el segle XVIII, conté un impressionant tresor amb relíquies de sant Blai.
Convent franciscà. Edifici singular. Al seu interior hi ha una farmàcia que va obrir el 1391 i no ha tancat mai.

La ciutat universal

Dubrovnik és un exemple d'alts valors universals, de la idea de la llibertat i dels valors humanistes, juntament amb el desenvolupament de la prosperitat econòmica, científica, cultural i artística. Va sobreviure al gran terratrèmol del 1667, en el qual van morir més de 4.000 persones i van desaparèixer habitatges, i edificis de gran valor patrimonial. I també s'ha refet de les guerres, com ara l'anomenada guerra dels Balcans, l'any 1991.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.