«Élections, piège à cons»

Penso que s'entén molt bé per què he utilitzat un títol en francès. Potser una mica massa Maig 68, potser una mica massa llibertari, dic immediatament que estic en part d'acord amb el títol i en part en desacord. Hi estic d'acord pensant en les darreres eleccions de l'Estat francès, que van fer molt de soroll sobre una institució que és al meu parer quasi inútil: els conseils régionaux. En efecte, quin poder REAL tenen? Qui podrà respondre sense langue de bois a aquesta pregunta. Quins mitjans financers se'ls atorga? Mateixa pregunta, però aquí penso que tothom sap que tenen poques possibilitats. I com que el diner és el nervi, en aquest cas no de la guerra, sinó de l'acció sobre el terreny, sabem i és confirmat que aquestes institucions són un nom quasi buit de tot sentit REAL. Tot això, Joan Lluís Lluís ja ens ho ha dit últimament. És probable que els conseils régionaux siguin un «regal» fet per París per amagar el que és en realitat, des de sempre i qualsevol sigui el color polític al poder, l'element dominant de la política francesa, és a dir el centralisme.

Ara bé, doncs, hi ha una part de l'expressió francesa amb la qual no estic d'acord, i és que sembla deixar suposar que el dret de votar podria ser secundari. Aquest dret de votació, el sufragi universal –potser a vegades discutible–, els nostres avantpassats han pagat car per guanyar-lo. I penso en la lluita de tots els països –Iraq, Afganistan, països d'Àfrica i d'Àsia– que volen aquest dret de votació lliure per lluitar contra les dictadures que els ofeguen. Però aquest dret és aplicat sense control i tot és entre les mans de qui l'organitza. I qui organitza, sinó els estats que sovint directament o indirectament fan i desfan els resultats. I es podria pensar en l'abstenció molt –massa– important en el nostre estat. Ara sí que són lluny els pretextos sovint evocats: la platja, les vacances, la pesca, la caça… L'abstenció és, en el cas de les passades eleccions, la marca d'un descontentament profund que necessita una anàlisi profunda més que unes remarques ràpides i artificials. Jo sempre he pensat que en el descompte dels sufragis manca un descompte A PART dels butlletins en blanc. Ara se'ls posa sota la rúbrica «blancs i nuls». No és igual votar en blanc i posar un butlletí cobert d'injúries o –cas extrem que he conegut personalment en una de les meves experiències d'escrutador– ple de… merda. I no es pot organitzar una associació –no dic un partit– dels qui voten «blanc i nul», però podria organitzar-se sobre una «votació en blanc», el significat seria diferent, aquesta votació no seria una caricatura –com el butlletí injuriós o ple d'excrements, que és finalment la mateixa cosa–, seria l'expressió d'un sufragi de desacord que podria comptabilitzar-se i el qual es podria tenir en compte sense segona intenció. No hi ha cap dubte, no és la solució a l'abstencionisme. És una petita, molt petita idea que, és clar, demanaria una molt important organització, o reorganització. Però qui, entre els nostres homes dits polítics, és preparat a admetre i sobretot fer passar en els fets de la REALITAT aquesta necessitat. Pensem que si volem realment posar en el sobre un butlletí en blanc, el tenim de portar de casa sabent que no en trobarem a la mesa electoral. Sempre he tingut aquesta taleia de la votació en blanc. Sabent això, potser em perdonareu la doble provocació del títol. Doble primer pel fet de ser en francès i després deixar suposar que el sufragi universal és perillós. Discutible, a vegades sí que ho és. Ja ho he dit. Potser podríem obrir aquesta discussió, discussions més aviat, sobre el sufragi universal i la votació en blanc.