Barcelona, 1911 - Vigo, 1986 //
Activista política
Mercè Núñez Targa, ideals indestructibles
TOT I SER DE FAMÍLIA BENESTANT, ELS CONVENCIONALISMES BURGESOS NO FEIEN PER A ELLA. MOLT COMPROMESA AMB LES ESQUERRES, VA ACABAR EN UN CAMP DE CONCENTRACIÓ, DEL QUAL SORTIRIA VIVA GRÀCIES A UN GRAN COP DE SORT.
El 14 d’abril del 1945 la Mercè havia de morir. Els responsables nazis del camp de Ravensbrück la tenien a la llista de persones que aquell dia havien de passar per la cambra de gas. El seu cos de 34 anys, castigat per tants mesos de patiment i fam, ja s’havia rendit a la tuberculosi i a l’escarlatina. La roba, marcada amb el triangle roig de les preses polítiques, ja no li donava aixopluc. Era el final.
EL SOMNI DE LA LLIBERTAT
Però quan tot estava a punt per a la seva execució va passar una cosa de pel·lícula: els aliats van entrar al camp per alliberar-lo. La Mercè recordava com un somni aquell dia: sap que va córrer, que va saltar, que es va posar una bandereta republicana que li havien fet unes companyes... L’eufòria va injectar una energia impensable en moltes dones que havien viscut un patiment extrem.
BONA EDUCACIÓ
La Mercè, nascuda el 1911 en una família benestant de pare gallec i mare catalana, va rebre una educació de senyoreta: anglès, francès, piano... Però ella no estava feta per a la vida convencional de la burgesia barcelonina, i als 16 anys va començar a treballar en un laboratori cinematogràfic en contra de l’opinió de la seva família. Més tard va treballar com a secretària del llavors cònsol de Xile, Pablo Neruda. Per a una noia inquieta, aquells intensos anys trenta a Barcelona eren un regal. Va estar implicada a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i al Club Femení i d’Esports, i es va afiliar a les joventuts comunistes, les JSUC.
TORTURES I PRESÓ
La derrota republicana, lluny d’espantar-la, la va empènyer a seguir en la lluita antifeixista. I així va acabar torturada i tancada a la terrible presó de Ventas per haver intentat reconstruir el Partit Comunista a Galícia el 1939. Un error va fer que només dos anys més tard pogués sortir-ne, i ho va aprofitar per fugir del país. A França es va integrar a la Resistència, on va falsificar documents amb Agustí Centelles, fins que el 1944 la Gestapo la va detenir i la va embarcar en un tren de la mort.
LLUITADORA EMPEDREÏDA
Però a ella res no l’aturaria. Des de l’exili va continuar la seva feina política, i quan es va instal·lar a Vigo el 1975 ho va fer amb tots els honors de l’Estat francès i la satisfacció d’haver aconseguit, aquell cop sí, ajudar a organitzar el Partit Comunista gallec.
