Valldemossa, 1649-1700 //
Religiosa i escriptora
Margalida Beneta Mas, exegeta de Ramon Llull
ATRETA PER LA VIDA CONTEMPLATIVA DES DE BEN PETITA, VA ESCRIURE POESIA MÍSTICA I AMB ELS SEUS TEXTOS VA DEFENSAR LA SANTEDAT DE LLULL. ELS JESUÏTES, QUE NO VEIEN BÉ QUE LES DONES ESCRIVISSIN, VAN INTENTAR DESACREDITAR LA SEVA OBRA
E l pare Gabriel Mesquida sabia molt bé el que feia quan va proposar a sor Anna Maria de llegir Blanquerna, de Ramon Llull [a la imatge]. A la monja li agradaven les lectures que li donava el seu confessor, però aquell llibre, simplement, li va marcar la vida.
UNA MONJA MÍSTICA
Margalida Beneta Mas i Pujol va néixer a Valldemossa el 1649, en una família de modestos propietaris rurals. Des de petita es va sentir cridada a la vida contemplativa —fins i tot es diu que tenia una tendència excessiva a mortificar-se—, però li va costar molt que l’acceptessin en una comunitat de monges. Als vint-i-vuit anys finalment ho va aconseguir: la van acollir al convent de les dominiques de Santa Caterina de Siena, a Palma, on va rebre el nom religiós d’Anna Maria del Santíssim Sagrament.
Era una dona mística, de manera que no és estrany que connectés tan íntimament amb Blanquerna. Tenia visions freqüents, i estava ben convençuda que Crist li havia manat escriure. Segons ella, li havia comunicat: “Filla, jo vull fer càtedra del teu cor per ensenyar a tot lo món”. I ella, tot i que l’encàrrec la feia patir, perquè no se’n sentia capaç, va posar fil a l’agulla. Va escriure poesia mística, textos en què explicava els seus diàlegs amb Déu. La seva obra més rellevant va ser el Llibre de càntics expositats del beat Ramon Llull, en què va fer comentaris místics sobre els primers noranta-quatre versets del Llibre d’amic e amat —analitzat amb gran detall—. Això va despertar un gran recel entre els jesuïtes mallorquins, poc amics de la contemplació i directament contraris al lul·lisme i també al fet que les dones escrivissin. Van intentar desacreditar el llibre buscant-hi errors —i no han estat els únics, des de llavors—, però quan va passar això, Anna Maria del Santíssim Sagrament ja havia mort.
EL LLEGAT LITERARI
De fet, el Llibre de càntics es va publicar el 1760, just seixanta anys després que morís. I es va fer per iniciativa dels Protectors de la Causa Pia Lul·liana i traduït al castellà perquè pogués ser “útil y de provecho a toda España e Indias españolas”. Actualment es pot llegir en l’antologia Càntics i cobles (Editorial Moll, 1988).
