Santiago de Cuba, 1892 - París, 1975 //
Agent secreta
Caritat del Río, del luxe a la vida d’espia
FILLA D’UNA FAMÍLIA RICA, VA VIURE LES PRIMERES DÈCADES DE LA SEVA VIDA ENVOLTADA D’OPULÈNCIA. EN UN GIR INESPERAT DE GUIÓ, VA ABRAÇAR LES IDEES DE STALIN FINS AL PUNT D’INDUIR EL SEU FILL RAMON A ASSASSINAR TROTSKI.
Quan Caritat va veure que el seu fill Ramon trigava massa a sortir de la casa de Lev Trotski, en la qual havia entrat armat amb el seu conegut i funest piolet, va entendre que alguna cosa en la conspiració per assassinar el líder soviètic dissident no havia anat prou bé, i ella i el seu company van donar gas al cotxe on l’esperaven i es van perdre pels carrers de Mèxic. Era el 21 d’agost del 1940. Calia salvar la pell, encara que fos abandonant Ramon, de 27 anys, a la seva sort.
Van haver de passar vint anys perquè mare i fill es retrobessin amb llibertat. Ramon Mercader va ser l’únic que va pagar amb la presó per l’assassinat, i per això ha passat a la història. Però el paper de la seva mare, molt menys conegut, també va ser clau.
DEL LICEU ALS ATENEUS
Caritat del Río va néixer el 1892 a l’Havana, però als sis anys la seva família es va traslladar a Barcelona, on va viure una joventut de luxe. Va estudiar a Anglaterra i a França i es va casar amb Pau Mercader, un industrial tèxtil molt ric. Al cap de pocs anys se’n va anar distanciant i va covar un ressentiment profund per la família política. Va començar a freqüentar entorns anarquistes, i va arribar a passar-los informació perquè atemptessin contra els interessos dels Mercader. Davant d’això, la família la va tancar durant tres mesos en un manicomi. I va ser la gota que va fer vessar el got: en sortir, va agafar els seus cinc fills i es va traslladar a França. Allà va començar a col·laborar amb els serveis d’espionatge soviètics.
AMB CÀRRECS PÚBLICS
El 1935 la policia francesa la va expulsar i va tornar a Catalunya, on va tenir diversos càrrecs públics —com el de secretària de la Unió de Dones Comunistes— i d’altres de molt més clandestins, com a persona de con fiança de Pedro (Erno Gerö), el delegat de la Komintern a Catalunya i responsable de les txeques. A través d’ell va conèixer un altre espia soviètic destacat, que esdevindria la seva parella sentimental i professional: Leonides Eitingon.
ESQUIVAR LA REPRESSIÓ
Després de molts anys castigant la dissidència, a Eitingon el van empresonar i van executar el cap dels serveis secrets per a qui treballaven. Però Del Río va saber esquivar les inacabables purgues polítiques i va mantenir els honors i els ajuts econòmics de la Unió Soviètica fins que va morir a París el 1975, amb vuitanta-dos anys.
