“Ho estic vivint com un temps de silenci necessari. No em sento obligat a produir art. És un temps de germinació interior. Miro al passat i veig que tinc molta obra inacabada i molts projectes al calaix, però estic molt satisfet de la sort que he tingut i de la feina que he fet. Veig el futur de l’art més difícil, el món serà un altre. Si l’art segueix igual, voldrà dir que els artistes vivim en un altre món. Haurem de plorar els familiars, amics i coneguts que ens han deixat i després haurem d’iniciar una nova manera de viure.”