Dues turistes catalanes atrapades cinc dies a Bolívia

La vaga general que des de fa prop de dues setmanes afecta la regió minera de Potosí (Bolívia) mantenia atrapades fins ahir al migdia (hora local) en un hotel de la zona Sílvia Puig i Marta Vilaró, dues turistes de 26 anys veïnes de Granollers i Sant Bartomeu del Grau, respectivament. Les joves van abandonar la capital de la regió, que rep el mateix nom de Potosí, gràcies al comitè cívic que dirigeix la protesta. Concretament, els 24 turistes allotjats a l'hostal Carlos V van formar part del comboi cap a Sucre, ciutat on els vaguistes es reuniran amb el govern d'Evo Morales.

Tant Vilaró com Puig van explicar que no se sentien especialment angoixades encara que havien viscut moments complicats. “Ens vam quedar encallades a la matinada en un punt de bloqueig i vam haver d'arribar a peu a la ciutat, travessant miners revoltats i beguts que tiraven dinamita”, destacaven abans de sortir cap a Sucre. També explicaven com les amoïnava la possibilitat que les prenguessin com a hostatges.

Una visió molt diferent de la de l'antropòloga del Pont de Suert, Mei López-Trueba, que va decidir resistir en una ciutat mancada d'aliments, medicaments i diners en efectiu a conseqüència del bloqueig de les carreteres que comuniquen la zona amb la resta del país. Des de l'octubre, Mei viu a Potosí, on està fent una recerca doctoral sobre mineria i desenvolupament a la regió. “La situació no és agradable però estic bé perquè la població no té res en contra dels turistes ni de ningú”, destacava ahir després de comprar unes llaunes de menjar a les botigues que durant unes hores van estar obertes.

El 80% població de la regió està d'acord amb la vaga, que, segons aquesta investigadora, té com a detonant l'aprovació d'una llei que estableix que cada departament del país es quedi amb els beneficis que produeix. Potosí entra en conflicte amb els veïns de Corona per una zona rica en calç i urani.

“Potosí ja està fart de ser ric en recursos naturals i seguir sent pobres”, assegurava Mei, que destacava que no únicament protesten els miners sinó també comerciants, universitaris, etc.

L'antropòloga va visitar dilluns les turistes catalanes. “Entenc que estiguessin angoixades però quan els miners llancen dinamita no ho fan per fer mal a ningú sinó per fer soroll”, explicava. A partir del seu coneixement de la situació, Mei ens convidava a reflexionar sobre el malestar d'una població que demana amb el bloqueig “l'atenció d'un president que se suposa que ha format un govern del i per al poble però que es nega a dialogar mentre continuïn les protestes”.

Puig i Vilaró, que són traductores, reconeixien que l'aïllament no ha estat excessivament dur: “Tenim sostre i ens anem espavilant per trobar menjar. Els que ho estan passant malament són la pobra gent que està encallada als punts de bloqueig sense menjar ni aigua i patint el fred de nit”. Precisament, viatgers i transportistes autòctons es van unir contra els vaguistes per intentar que aixequessin el bloqueig, segons el diari local El Potosí.

Per les dues turistes, el més dur va ser la incertesa. “No tenir una previsió del que passarà ens crea molta confusió”, reconeixien abans de saber que les evacuarien a Sucre. Les joves van arribar a Bolívia procedents de Buenos Aires, on tenien previst tornar dimarts que ve per agafar un vol de tornada a Barcelona el dia 19.