Em preocupa molt que hi hagi un atac actiu als drets de les dones i que vagi guanyant força. Els que tenen el poder han demostrat que no valoren la vida de les dones votant en contra de la legislació essencial que les protegeix i les reconeix com a ciutadanes iguals sota la llei. En canvi, els extremistes de l’extrema dreta han fet la seva missió: silenciar, controlar i oprimir-nos desplegant atacs coordinats des de l’àmbit local fins a l’àmbit nacional.

Ara mateix és difícil fer prediccions. Estem retrocedint de moltes maneres, però també hi ha moments en què hem recuperat una mica l’esperança. La selecció nacional femenina de futbol dels EUA va guanyar la seva lluita per l’equitat salarial; la primera dona negra va ser nominada al Suprem, i, per descomptat, tenim la nostra primera dona i primera dona de color com a vicepresidenta. Recentment, el Senat va posar fi a l’arbitratge forçat: una pràctica depredadora que les empreses privades han fet durant molt de temps per silenciar i reprimir les dones, i els homes en el poder que s’aprofiten de les dones finalment han de rendir comptes. Sé que victòries com aquestes són les que inspiraran les properes generacions a portar la torxa i continuar desmuntant els sistemes d’opressió. Però cada dia ens enfrontem a amenaces creixents per a la nostra autonomia, per això lluitem per millorar. Sabem que, quan exigim que les nostres veus siguin escoltades, podem forçar el canvi; per això la feina que fan els activistes de base d’ara és tan important.

Necessitem que la gent cridi la injustícia, fins i tot i sobretot quan és més difícil fer-ho. Ens apropem a un any electoral i és clau que triem líders feministes. Necessitem més persones en càrrecs públics que siguin més representatives de les comunitats a les quals serveixen, de manera que la seva experiència pugui impactar en la legislació d’una manera positiva.