Reportatge

Carnaval de lluïment

Vinaròs celebra unes festes espectaculars, on cada reina és protagonista

Plomes, lluentons i molta fantasia. Aquests són els elements que defineixen el carnaval de Vinaròs, unes festes reconegudes per la seva espectacularitat. El programa pivota al voltant de dos actes centrals: la presentació dels vestits de les reines i la desfilada de les comparses, que serà aquest cap de setmana.

Al carnaval d'enguany, que arriba a la trentena edició, hi participen trenta-dues comparses i això vol dir trenta-dues reines amb els seus vestits. La Montse Arnau és la reina de la comparsa Pensat i Fet, una de les més antigues de la ciutat. “Cada entitat ho organitza com vol. Nosaltres escollim la reina per sorteig entre les noies que s'hi han presentat voluntàries.” Ella va saber que representaria els seus companys al mes de setembre. Llavors ja comença la feina. “Primer cal buscar un dissenyador i quedar d'acord en la temàtica del vestit.” Aquí el procés també varia. Ho sap molt bé en Josep Vicente Saura, enginyer de camins de professió, que enguany ha dissenyat cinc vestits. “Una amiga m'ho va demanar i des de llavors he anat agafant confiança”, diu, i hi afegeix: “Cada comparsa ho organitza a la seva manera. N'hi ha que paguen el vestit, d'altres que se'l paga tot la reina i d'altres que hi aporten una quantitat de diners i és opció de la noia augmentar el pressupost fins on vulgui.”

Els vestits més econòmics poden valdre entre uns 1.000 i uns 1.500 euros, però se'n llueixen alguns que s'enfilen cap als 7.000, 8.000, 15.000 euros... Generalment, qui paga mana, i en aquest cas també: “Si és la reina la que es fa càrrec del cost acostuma a ser ella la que tria la temàtica, si no, escull la comparsa. En tot cas, es dissenya pensant en la reina que lluirà el vestit”, diu en Josep Vicente. Un cop s'ha fet el dibuix, comença la feina per a fer-lo real. Un equip de cinc o sis persones ha treballat des del mes d'octubre, de dilluns a diumenge, per elaborar totes les peces. Finalment, el dissenyador munta l'estructura i hi encaixa plomes i lluentons, convertint tot plegat en un vestit espectacular.

Sense competicions

Una de les particularitats d'aquest carnaval és que les reines no competeixen, llueixen. No s'escull una reina de la festa, sinó que cadascuna representa la seva comparsa, “és la part més positiva del carnaval”, diu en Josep Vicente. Per a Montse Arnau, l'experiència de ser reina és fantàstica: “Des de petita que vius el carnaval, i per això és una experiència única.” El moment més emocionant té lloc durant la gala de presentació de les reines, que se celebra en una plaça de braus plena de gom a gom, quan es mostra “el secret més ben guardat del món”, en paraules de Josep Vicente.

Els vestits es poden tornar a admirar durant les rues de dissabte i diumenge. A Vinaròs s'ha preparat un sambòdrom, un recorregut tancat, amb il·luminació especial i seients a banda i banda, per on desfilen les carrosses de les reines i els membres de les comparses també disfressats. “És el moment de més disbauxa, la festa per a tot el poble”, explica el dissenyador. Segons càlculs de l'organització, en aquestes rues hi desfilaran unes 4.000 persones i durant el cap de setmana a Vinaròs s'hi aplegaran uns 160.000 visitants. “El carnaval s'ha convertit en un suport econòmic per a la comarca, perquè moltes persones es queden pels pobles del voltant.” La voluntat dels organitzadors, de l'Ajuntament i de la Diputació de Castelló és aconseguir que el carnaval sigui declarat Festa d'Interès Turístic Nacional, i fer un pas més en la seva difusió.

Amb tradició

La presidenta de la comissió organitzadora del carnaval, Elke Fernández, atribueix l'èxit de la festa al seu origen popular: “Aquí som molt festers, i el carnaval ha sortit del poble. Quan estava prohibit, la gent es disfressava igual i celebrava les festes d'amagat.” El document més antic que es conserva data de 1871 i cita un “ball de màscares”.

Amb alts i baixos, el carnaval es va anar celebrant fins i tot durant la dictadura. Ja en democràcia, es recupera la festa, que va evolucionant. L'any 1983 les comparses comencen a desfilar pels carrers i germina així l'actual model de carnaval.

PER ARRIBAR-HI

En cotxe s'hi pot arribar per la carretera N-340 i per l'autopista AP-7 (sortida 42 Ulldecona-Alcanar o sortida 43 Peníscola-Benicarló-Vinaròs).
El municipi té estació de tren i port esportiu.

DADES D'INTERÈS

El programa Dia 17, a les 11 h, a la plaça Sant Agustí, rua infantil i, tot seguit, xocolatada i festa. A les 00.30 h, ball amb l'orquestra Caiman. Dia 18, a partir de les 11, a la pèrgola del passeig Colom, tallers de disfresses i màscares. A les 19 h, al circuit del carnaval, desfilada de les comparses. A les 00.30 h, ball amb l'orquestra Magia Negra. Dia 19, a partir de les 11, a la pèrgola del passeig Colom, tallers de disfresses i màscares. A les 18.30 h, al circuit del carnaval, desfilada de les comparses. A la nit, festa Closing Party Carnival Quijote Pub. Dia 20, a les 19.45 h, a la plaça Parroquial, vetlla de Carnestoltes i, tot seguit, judici i enterrament de la sardina.

Porta d'entrada al País Valencià

M.J.R.

Vinaròs és la capital del Baix Maestrat i la porta d'entrada al País Valencià des de Catalunya. La ciutat s'allarga resseguint el litoral, íntimament lligada a la mar. Els seus veïns han viscut de la pesca i l'agricultura i han sabut tractar els productes de la terra i de la mar confegint una rica gastronomia. Són reconeguts els seus llagostins, les galeres, els arrossos, les fideuades... Avui la indústria, el comerç i el turisme han guanyat pes en l'activitat econòmica. Durant l'estada a la ciutat cal passejar pel nucli històric i visitar indrets com l'església de l'Assumpció, la plaça de bous, el mercat municipal, edificat en 1929 i que encara es manté en ús, la Casa de la Vila, la Casa del Consell...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.