Les set zones de prostitució a Barcelona

El Raval, la zona del camp del Barça, Glòries i el parc de la Ciutadella són alguns dels espais on es concentren les dones

El mapa de la prostitució a Barcelona evoluciona amb el temps condicionat, d'una banda, per la transformació urbanística de la ciutat, i de l'altra, per la pressió policial. Actualment, hi ha set zones clares on es concentren les prostitutes, tot i que les entitats que treballen directament amb elles només actuen en cinc d'aquestes zones, perquè entenen que les altres dues són purament residuals.

La més important continua sent el barri del Raval, amb carrers històrics com ara el Robador, on es concentren dones de diferents procedències, i el Sant Ramon, en què des de fa uns anys hi ha sobretot romaneses. Sant Pau, la part sud de la Rambla i la zona del mercat de la Boqueria són altres espais on habitualment s'exerceix la prostitució. De vegades, la pressió de la policia ha provocat el desplaçament de part del col·lectiu cap a la ronda de Sant Antoni, a l'Eixample, on la vida de les dones és més fàcil perquè encara disposen de suficients locals per treballar.

El camp del Barça

Les proximitats del camp del Barça, al districte de les Corts, seria el segon gran centre de la prostitució a Barcelona. A diferència del que passa al barri del Raval, en aquesta zona s'hi situen segons la procedència. «A tot arreu hi ha una mica de barreja, però al camp del Barça hi ha més especialització per carrers», explica Clarisa Velocci, portaveu de l'Associació Genera, una de les entitats que, juntament amb Lloc de la Dona i Àmbit Prevenció, treballen per millorar el nivell de vida de les dones.

D'acord amb aquesta especialització, la prostitució més tradicional es troba a l'avinguda Joan XXIII; les dones romaneses s'instal·len pels entorns de Gregorio Marañón, i a Martí Franquès hi ha els transsexuals i els transvestits, els quals representen el col·lectiu més nombrós.

Els veïns van negociar fa temps amb l'Ajuntament per intentar evitar que el fenomen s'escampés, i actualment hi ha una mena de permissivitat tàcita a tota la zona del campus sud que fa que els problemes de convivència hagin desaparegut. «La veritat és que és una prostitució força curosa amb els veïns», comenta la presidenta de l'associació de veïns de l'avinguda Xile, Marta de Prats.

Glòries i Ciutadella

La rotonda de Glòries i les proximitats del Teatre Nacional de Catalunya és una tercera zona on encara hi ha prostitutes. Però la seva presència ha disminuït molt en els últims anys, després de la transformació urbanística del sector.

En alguns casos, la pràctica s'ha desplaçat cap al parc de la Ciutadella, però també aquí hi ha hagut un cert moviment, ja que abans les dones se situaven al carrer Wellington i ara, des que hi passa el tramvia, ho fan a Ramon Turró. Més enllà d'aquestes zones també hi ha prostitutes a la Zona Franca i, més concretament, al carrer Mare de Déu del Port. Les entitats que treballen amb les dones consideren, però, que les que treballen a la Zona Franca tenen una realitat diferent, ja que la seva pràctica va més lligada a una problemàtica de drogues. «Aquí pesa molt la proximitat de Can Tunis, i quan alguna vegada les entitats han actuat ho han fet més des del punt de vista de les drogues que de la prostitució pròpiament dita», diu Velocci.

Un altre espai que les entitats tenen com a residual és el de la rambla de Catalunya amb el carrer Aragó. «Generalment hi ha dues o tres dones. No ha estat mai important ni un espai que requereixi una intervenció directa», subratlla.

«No he comès cap delicte ni infracció, només treballo per guanyar-me la vida»

V.P

Margarita Carreras té 44 anys i en fa 22 que treballa com a prostituta al barri del Raval de Barcelona. És una feina que compagina amb la de cambrera d'un hotel de cinc estrelles. Des que va entrar en vigor l'ordenança de civisme li han posat sis multes de 500 euros. En total deu 3.000 euros que no té cap intenció de pagar. «Jo no he comès cap delicte ni cap falta, només treballo per guanyar-me la vida. A més, al carrer jo parlo, no exerceixo la prostitució», assegura la dona, que paga un lloguer de 900 euros i ha de mantenir dues filles. «Si guanyés 15.000 euros com el Montilla no em caldria un sobresou, així que els polítics el primer que haurien de regular és el sou dels treballadors», sentencia. La Margarita és sòcia de Genera, una de les entitats que treballen per defensar els drets de les prostitutes. Opina que l'ordenança està fent molt mal a les dones i que el tancament de locals contribueix a precaritzar encara més la seva situació. «Ens obliguen a la clandestinitat perquè el pacte amb els clients s'ha de fer d'amagat», diu. Mai s'ha plantejat deixar de treballar i quan l'Agència per a l'Abordatge Integral del Treball Sexual va oferir, el juny del 2006, els primers cursos per a la reinserció de prostitutes, ho va viure quasi com una ofensa. «Ofereixen 600 euros durant sis mesos i no et donen res que el mercat laboral no tingui. A mi no m'han de reinserir enlloc.»

Menys presència a l'autovia de Castelldefels

r.m.b

L'autovia de Castelldefels s'ha caracteritzat durant anys per la presència de prostitutes als vorals, deixant de banda els prostíbuls Riviera i Saratoga. Els prostíbuls estan tancats cautelarment des del març i la presència de dones a l'autovia ha disminuït notablement. Els dos fets, però, no tenen relació, segons els ajuntaments de Gavà i Castelldefels, sinó que la reducció del nombre de dones a la carretera respon a la presència policial a la zona. A Castelldefels hi havia detectades una dotzena de noies, una xifra que ara s'ha reduït a la meitat i es concentra en dos punts. Segons la regidora de Governació, Maria del Mar Latorre, hi ha ajudat la presència constant d'una patrulla de la policia municipal. L'Ajuntament també ha imposat multes pel fet d'embrutar la via pública amb el llençament de mocadors i preservatius, unes sancions que arriben als 300 euros. «És l'única mesura que tenim fins que aprovem la nova ordenança, que preveu multes de fins a 3.000 euros tant a les prostitutes com als clients», explica la regidora. Aquesta ordenança impedeix, així mateix, obrir nous prostíbuls i s'ha d'aprovar el 24 de setembre. Pel que fa a Gavà, l'eliminació de la prostitució ha estat total, segons assegura el regidor de Governació i Espai Públic, José Obispo. «A Gavà ha desaparegut la prostitució des que fa dos anys vam instaurar la presència constant de la policia municipal.» Entre dotze i tretze dones exercien la prostitució en les èpoques més actives, «però si ara n'hi apareix alguna, un cotxe policial se li posa al costat fins que marxa», explica. A més, des de fa prop de dues setmanes l'Ajuntament multa, arran d'una nova ordenança, amb sancions de 150 euros pel fet d'oferir sexe a la via pública.

A la carretera

C. Morell

Carretera i manta no és una expressió banal en el cas de les prostitutes que treballen nit i dia a la zona del Garraf i l'Alt Penedès. A vegades, sobretot a l'estiu, és carretera i para-sol... A la carretera C-31 –la famosa carretera de les costes–, entre Castelldefels i Barcelona, se les pot veure de nits i de dies, a diferents indrets. També als accessos de Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes, sempre a prop de les vies de pas –l'autopista C-32–. A la C-15, entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, fa uns quants anys, els Mossos d'Esquadra van fer de forma més o menys constant controls de velocitat just abans de l'accés a l'autopista AP-7 –el lloc on es col·loquen les prostitutes–. Això va tenir un efecte dissuasiu durant un temps, però ara aquell espai ha esdevingut una zona habitual de prostitució. A més, les prostitutes també es col·loquen a la rotonda d'accés a la deixalleria de Vilafranca, prop de Sant Miquel d'Olèrdola i, a vegades, a l'entrada de Vilafranca des de l'N-340, a prop de la Farinera. L'N-340 també és algun cop un punt de trobada de la prostitució. Entre el polígon industrial de Sant Pere Molanta i la zona d'Avinyonet es concentren uns quants punts de prostitució. Sovint les prostitutes que hi ha a la zona són estrangeres i arriben en un sol vehicle que les reparteix per diferents indrets i les recull un cop s'ha acabat la jornada.

«Cruising» a Badalona?

s. muñoz

Al barri de la Móra de Badalona, al límit amb Sant Adrià, hi ha una zona en què els veïns que hi viuen porten anys denunciant que s'hi practica la prostitució masculina. No dubten que s'hi fa negoci, sobretot tenint en compte que sovint s'observa com practiquen sexe persones amb aspecte de menors i homes grans. Des de l'Ajuntament, el regidor responsable del districte, Ferran Falcó (CiU), assegura que es tracta de cruising –terme que es fa servir per definir els contactes gratuïts entre homes al carrer– i que la llei no els permet fer una altra cosa que no sigui intentar pressionar amb presència policial. La setmana passada va ser detingut un usuari per practicar sexe amb un menor d'edat. Falcó, que diu que comparteix les inquietuds dels veïns, es compromet a encarregar un estudi jurídic per esbrinar quines eines té una administració per posar fi a aquesta pràctica.

Qui té cura de les dones?

Diverses entitats com ara Àmbit Prevenció, Genera o El Lloc de la Dona desenvolupen des de fa anys programes específics d'atenció personalitzada amb l'objectiu de vetllar per la salut i solucionar els problemes legals de les prostitutes de Barcelona
Virtudes pÉREZ

«Algunes vegades penso que fem poca cosa, però la veritat és que si no existíssim seria molt pitjor...» La Marcela Torres és treballadora social i portaveu d'Àmbit Prevenció, una de les entitats que, juntament amb Genera o El Lloc de la Dona, treballen per millorar la vida de les prostitutes a Barcelona. L'entitat funciona des de l'any 1995 i té diferents programes per resoldre o prevenir problemes de salut i també d'assessorament jurídic. «Fem una intervenció directa amb les dones i solem actuar en funció de la demanda individual», explica Torres. Les accions poden ser des de facilitar l'accés a preservatius, lubricants i fulls informatius fins a activar programes d'educació sanitària i intercanvi de xeringues. «No jutgem, només pensem que darrere la prostitució hi ha persones amb problemes reals», subratlla Torres.

D'acord amb aquesta filosofia, l'entitat realitza des de fa temps un programa nocturn d'acostament. Una furgoneta amb una mediadora i una educadora recorre tres cops per setmana els carrers de Barcelona on es concentren les prostitutes. Visiten la zona del camp del Barça, la ronda de Sant Antoni, la Rambla, la plaça de les Glòries o el parc de la Ciutadella i ofereixen els serveis a les dones. Tres dies més, però en aquest cas durant el dia, la furgoneta actua a l'autovia C-31, als termes de Castelldefels i Gavà, amb el mateix objectiu.

2.000 atencions l'any

Segons les xifres de què disposa l'entitat, cada any tenen lloc una mitjana de 2.000 atencions. «En els últims temps ha crescut el nombre de demandes de suport jurídic i per la imposició de multes, així com de caire socioeconòmic, com a conseqüència de la crisi», explica Torres.

El Lloc de la Dona fa també feina de carrer, mentre que Genera, excepte al Raval, fa un treball més puntual en la via pública i està més especialitzada en espais tancats i clubs, on organitza tallers i xerrades. Genera no treballa amb prostitutes de carretera a Barcelona, però sí que ho fa a l'Alt Empordà.

Hereu torna a reclamar la prohibició de la prostitució al carrer, ara «en nom del municipalisme»

acn

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va insistir ahir a demanar formalment a l'Estat i a la Generalitat, i «en nom del municipalisme» una llei que prohibeixi l'exercici de la prostitució al carrer. Hereu va reconèixer les limitacions de l'ordenança de civisme i va afirmar que les policies tindrien més instruments per posar fi al treball sexual a la via pública si s'hi legislés en contra. L'alcalde no va voler opinar sobre la regulació de l'activitat als bordells –«en aquest debat no hi vull entrar, va dir»–, i es va limitar a afirmar que «l'acord dels municipis és per demanar la prohibició d'aquesta activitat al carrer». Hereu va fer aquestes declaracions unes hores després que el president de l'Estat, Rodríguez Zapatero, l'instés a actuar contra la prostitució al carrer en una entrevista concedida a Onda Cero. Divendres, l'alcalde ja havia demanat la prohibició de la prostitució al carrer. Poc després, el govern de la Generalitat va expressar la seva poca disposició a abordar el debat sobre la prostitució en l'actual legislatura.

Per la seva banda, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, va discrepar de l'alcalde i va apostar per regular la prostitució en «espais de tolerància» acordats amb els veïns. Per Herrera, prohibir aquesta activitat és «fer trampa» i agreuja la vulnerabilitat de les víctimes de xarxes de proxenetisme. El líder d'ICV-EUiA a l'Ajuntament, Ricard Gomà, va criticar l'operació policial d'ahir i va assegurar que la seva formació no és partidària del que va qualificar de «batuda d'excepcionalitat». També el president del PP a l'Ajuntament, Alberto Fernández Díaz, va intervenir en la polèmica per afirmar que cal aplicar «de manera clara» l'ordenança que prohibeixi la prostitució del carrer.

El president de CiU, Artur Mas, va denunciar la «descoordinació» que, segons el seu parer, hi ha entre Generalitat, govern de l'Estat i Ajuntament a l'hora d'afrontar el fenomen. El líder de CiU va recordar que en l'últim mandat de la federació al govern es va regular l'activitat als prostíbuls.

LA FRASE

JORDI HEREU
ALCALDE DE BARCELONA
«En nom dels alcaldes, demano que es prohibeixi la prostitució al carrer»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.