Osona/Ripollès

Els papers no van sobre rodes

Una família de Santa Eugènia perd la subvenció per a una cadira ortopèdica que ja havia comprat perquè la filla va morir mentre n’estaven tramitant la renovació.

La Judit, de Santa Eugènia de Berga, va morir el juny de 2013. Feia un mes que havia fet 19 anys. Patia una incapacitat greu que l’obligava a moure’s en una cadira de rodes ortopèdica. Fins aquell moment la família, quan tocava, que era cada tres anys, havia anat renovant els papers per tramitar la PAO (Prescripció d’Article Ortopèdic) a través dels serveis assistencials, que permetien subvencionar-li la renovació de la cadira. Uns diners que arribaven, però tard, de manera que primer feien la compra i quan rebien la subvenció es podien rescabalar de la despesa.

Els tres anys vencien cada mes d’abril. El desembre de 2012 van començar a fer els tràmits per renovar la PAO i conscients que calia comprar una cadira nova per a la Judit. “La que tenia llavors se li havia fet petita, i pel primer que vetllaves és que ella pogués estar bé”, explica la seva mare, Sílvia Bosch. El preu va ser de gairebé 1.700 euros. Llavors, la Judit estava vinculada a l’Associació de Sant Tomàs, a través de la qual es tramitava, també, la renovació de la PAO. Va aparèixer un primer entrebanc quan es van extraviar els papers de la primera renovació. I en el moment de repetir el tràmit, la neuròloga que la portava es va adonar que la Judit havia arribat a la majoria d’edat durant aquest període i calia derivar-la al grup d’adults. Implicava un nou expedient. Aprofitant aquest impàs, “vam decidir portar-la a Sant Joan de Déu”. Tot això passava entre els mesos de març i abril, i a Barcelona “ens van donar hora per al juliol”. Amb els tràmits administratius per la PAO a mig fer, i pendents de regularitzar els papers per poder cobrar la cadira nova.

La fatalitat va arribar amb la mort de la Judit, al juny. L’avanç de la malaltia podia fer esperar aquest desenllaç. “Temíem que podia passar”, admet la mare. Però es va produir en el pitjor moment possible, desvinculats de Sant Tomàs i esperant la primera visita a Sant Joan de Déu. I una cadira nova que la Judit just va arribar a estrenar.

Amb la seva mort van quedar anul·lats tots els tràmits de la PAO. Els gairebé 1.700 euros invertits en una cadira nova no hauran servit de res. Sílvia Bosch va sol·licitar poder cobrar una subvenció que s’havia començat a tramitar al desembre, però va rebre la negativa de CatSalut, que era qui ho aprovava. Va exposar el cas al síndic de greuges. El mateix Rafael Ribó li va contestar mostrant-li el suport però reconeixent que, jurídicament, no hi havia res a dir a la negativa. “Ara ja no em queda cap altre recurs”, diu Bosch. Que no sigui trobar un particular o una entitat assistencial interessats en una cadira ortopèdica pràcticament nova, “i que per tot el que representa, no ens agrada gens tenir-la a casa”.

La notícia completa a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia