Administracions
Una part i el tot
Els cinc grups de Sant Julià de Ramis tenen una gran, i quasi única, coincidència: volen la independència de Medinyà
“El 99,99 per cent de la gent sent que som un poble; només falta una llei que ho digui”, destaca Sixte Galià, el portaveu de l'únic partit exclusiu del nucli
Els joves de Medinyà van a l'institut de Celrà;els de Sant Julià, a Girona
Dos nuclis i un poble. Aquesta és la realitat que viuen Sant Julià de Ramis i Medinyà, reunits administrativament en un sol ajuntament. Ja fa 39 anys que legalment Medinyà no és una població independent. Però ara els cinc grups de l'Ajuntament van tots a l'una i treballen per restituir la independència de Medinyà, annexionat per Sant Julià el 1972. Sixte Galià és el portaveu del grup de Medinyà 1972-Entesa (Medinyà 1972-E), l'únic partit exclusiu de Medinyà i ho té molt clar: “La identitat de poble es manté des de fa 39 anys; no s'ha perdut mai.”
Dimecres passat, els cinc grups van rebre el suport del president del Consell Comarcal del Gironès, Jaume Busquets, i dimarts buscaran l'adhesió del president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé. Molts municipis del Gironès ja han aprovat una moció de suport a la reivindicació medinyanenca. És una cursa de fons que va començar el divendres 21 d'octubre. “Quan la gent diu que la independència de Medinyà suposaria generar despeses dobles, l'argument contrari és dir que ja fa 39 anys que existeixen la duplicitat de despeses”, explica Galià.
L'alcalde de Sant Julià, Narcís Casassa, encapçala la reivindicació de Medinyà. Casassa (PSC) recorda que fa anys un conseller de la Generalitat li va dir que era el primer batlle català que volia que una part del municipi s'independitzés. Casassa governa amb el suport d'Unitat per a la Democràcia Municipal (UdM) i es remet a la realitat: a Medinyà tenen més tendència a fer vida cap a Cornellà del Terri, Cervià o Viladasens i, en canvi, Sant Julià mira cap a Sarrià de Ter i Girona. “Quan la mainada acaba l'escola, els de Sant Julià van a l'institut a Girona i els de Medinyà, a Celrà”, assenyala Galià.
Separats i mancomunats
En temps de crisi, Casassa reconeix que molts municipis treballen per mancomunar serveis i estalviar. A Sant Julià, en canvi, volen fer al revés. “Sabem que en aquests moments la doctrina territorial és agrupar serveis, però la realitat és la que és. Hi ha molta gent que encara pensa que Sant Julià i Medinyà són dos pobles.” Després de la hipotètica segregació de Medinyà, Casassa explica que tots dos pobles podrien treballar plegats. “El que estem buscant [la independència de Medinyà] no treu que Medinyà i Sant Julià puguin compartir coses si se separen.”
Des del 1972 i fins ara, els dos nuclis han anat fent la seva. “A Medinyà, la festa major s'ha mantingut i quan hi ha la cavalcada de Reis, se'n fa una a Medinyà i una altra a Sant Julià. Quan es fan quines, se'n fa a Medinyà, però també a Sant Julià. El mateix passa amb el Carnestoltes. Totes les festes són duplicades. A ningú de Medinyà li entra al cap anar a veure els Reis a Sant Julià”, explica Sixte Galià.
Malgrat la distribució territorial actual, la identitat de Medinyà, amb un dispensari mèdic, una aula de lectura, una farmàcia i una escola, entre altres equipaments, es manté com a poble. “Aquest sentiment que Medinyà és un poble el tinc jo i el 99,99 per cent de la gent. No dic que no hi hagi gent que hi estigui en contra, però el 99, 99 per cent sent això. I la meva generació i la d'abans nostre, també. L'únic que falta és una llei que ho digui.”
El portaveu més jove
Sixte Galià, de 34 anys, és el portaveu més jove i l'únic que ha viscut a Sant Julià. Considera que la feina és moure's perquè, al final, els partits del Parlament donin suport a una llei específica que materialitzi i la independència de Medinyà. Xavier Sayols és el portaveu de Solidaritat per la Independència (SI) a Sant Julià. “Estem motivats en el procés. Es pot dir que la independència és l'únic que ens uneix a tots. Els que coneixem la realitat ja sabem les peculiaritats de Medinyà”, diu. Medinyà és una part i Sant Julià de Ramis, el tot. De moment.