Dimecres, un dia després de la matança d’escolars a Uvalde (Texas), les accions de les empreses d’armament com Smith & Wesson Brands van pujar del 9%, les de Vista Outdoor, del 6,74%, i les de Sturm Ruger & Company, del 3,46%. Després de la mort de 19 nens i dues mestres, els inversors preveuen que, davant les possibles restriccions, augmentarà la demanda i és així com una monumental tragèdia s’ha convertit en una màquina de fer diners. Els tiroteigs a escoles, instituts i universitats són desgràcies anunciades –el mes de setembre n’hi hagué dues més a Texas, al novembre, una a Oxford (Michigan)– que commocionen, momentàniament, una societat acostumada als minuts de silenci i reobren el debat sobre el control d’armes. Un debat estèril al qual s’han afegit des del president dels EUA a líders civils que s’han fet un fart de clamar en el desert demanat la regulació. Sempre s’han topat amb les mateixes pedres. La segona esmena de la Constitució: “Ja que és necessària una milícia ben ordenada que garanteixi la seguretat d’un Estat Lliure, no es violarà el dret del poble a tenir i portar un arma.” I la interpretació interessada del lobby industrial i l’ANR, que en nom de la llibertat han convertit les armes en una assegurança enfront de qualsevol mal. El 2020, als Estats Units se’n van vendre 21 milions i avui n’hi ha 300 milions circulant, el 2022 han mort a trets més de 7.600 persones. El negoci funciona i matances com la de Texas aviat queden com un apunt al marge. D’aquí a pocs dies o anys n’hi haurà una altra i la de dimarts restarà esborrada.